Una Pedra a la Sabata és una proposta de teatre visual de Joan Baixas, fundador de la companyia Teatre de La Claca, que furgant en les obres de Perejaume i Joan Brossa, proposa un espectacle de teatre visual amb paraules, imatges, titelles i suros de Montnegre.

Una Pedra a la Sabata és el projecte guanyador de la primera convocatòria oberta de projectes escènics per a companyia resident del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa.

Sinopsi

Textos de Mareperlers i ovaladors de PerejaumeLa barba de cordills de Joan Brossa són interpretats per tres actrius que animen objectes i titelles.
La natura la fem i ens fa, l’arrelament al lloc concret ens escriu i ens inscriu, un diàleg que va de les expressions culturals populars a les avantguardes del segle vint.

I veia el Montnegre com una paraula negra i dreta, capaç de fer el que diu.
Perejaume

CONTEXTUALITZEM LA CREACIÓ

La musculatura magra del nostre territori, les muntanyes marcides, l’apatia i la desvitalització de molts indrets, la seva feblesa d’ànim, tot plegat són proves manifestes de la manca d’afecte i de culte que reben per part nostra.
Hi ha dos poetes dalt del Montnegre: Perejaume i Joan Brossa, Joan Brossa i Perejaume, l’un en actiu, l’altre en cendres.
L’un fa ballar amb paraules la terra, el bosc, la cultura, l’art. L’altre proposa l’esclat poètic d’un teatre popular amb el pagès, el carboner, la fadrina, el gos, el gnom.
Un encontre sofisticadíssim, fèrtil i essencial i, doncs, culte, molt refinadament culte -molt primitivament culte també-.
Litigis: camp-ciutat, arcaisme-avantguardisme, cultura urbana-cultura rural, el nou en el vell, poesia.

Idioma:
Català
Sinopsi

Textos de Mareperlers i ovaladors de PerejaumeLa barba de cordills de Joan Brossa són interpretats per tres actrius que animen objectes i titelles.
La natura la fem i ens fa, l’arrelament al lloc concret ens escriu i ens inscriu, un diàleg que va de les expressions culturals populars a les avantguardes del segle vint.

I veia el Montnegre com una paraula negra i dreta, capaç de fer el que diu.
Perejaume

CONTEXTUALITZEM LA CREACIÓ

La musculatura magra del nostre territori, les muntanyes marcides, l’apatia i la desvitalització de molts indrets, la seva feblesa d’ànim, tot plegat són proves manifestes de la manca d’afecte i de culte que reben per part nostra.
Hi ha dos poetes dalt del Montnegre: Perejaume i Joan Brossa, Joan Brossa i Perejaume, l’un en actiu, l’altre en cendres.
L’un fa ballar amb paraules la terra, el bosc, la cultura, l’art. L’altre proposa l’esclat poètic d’un teatre popular amb el pagès, el carboner, la fadrina, el gos, el gnom.
Un encontre sofisticadíssim, fèrtil i essencial i, doncs, culte, molt refinadament culte -molt primitivament culte també-.
Litigis: camp-ciutat, arcaisme-avantguardisme, cultura urbana-cultura rural, el nou en el vell, poesia.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Articles relacionats
Enllaç copiat!