Tot el que necessites per anar al teatre

La mort i la primavera

La mort i la primavera

Joan Ollé porta a escena La mort i la primavera de Mercè Rodoreda. Una obra mestra de la narrativa catalana, publicada pòstumament i que està considerada el seu gran testament literari. Un text d’una riquesa poètica enorme i alhora amb una mirada colpidorament esmolada sobre les violències ancestrals que funden el malestar contemporani.

Sinopsi

Un estrany ritual assegura l’estabilitat d’un poble on els desitjos sexuals són sistemàticament reprimits amb tota mena de tortures. Anualment, s’hi sacrifica la vida d’un jove, que és llançat al riu per comprovar el bon estat del túnel subterrani que passa sota la vila. En el violent rigor d’aquest ordre ferri, sembla que qualsevol dissidència pugui provocar un cataclisme de conseqüències imprevisibles.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    La obra póstuma de Merçe Rodoreda no es un texto fácil. Personalmente creo que antes de ir a ver esta obra hay que hacer un ejercicio de información y documentarse un poco para no encontrarse con una historia poco clara, liosa y desconcertante.
    Y a mí me ha pasado. He salido del teatro sin saber lo que acababa de ver y deseando haber visto un coloquio o un Forum antes de ver la representación.
    Parte de la producción de la obra me ha encantado: la iluminación, los efectos sonoros, la caracterización de los actores. Todo ello me ha encantado!
    Las interpretaciones de Rosa Renom y Joan Anguera también me ha convencido.
    En su contra los actores más jóvenes los he visto muy forzados y sobretodo Francesc Colomer recitando sus textos con esa voz entrecortada me ha resultado pesado y poco creíble.
    En resumen: no recomendaría la obra porque solo la disfrutarán los estudiosos de la obra de Rodoreda.

    08/11/2019
  • Cesar MP

    ‘La mort i la primavera’ no és una obra fàcil. Crec que és recomanable anar una mica informat abans de començar la funció i tenint una idea clara del que es va a veure. El text de Mercè Rodoreda és excel·lent, inclou moltes metàfores, imatges i símbols molt interessants sobre la mort i l’angoixa, però requereix una anàlisi en profunditat per no perdre’s cap detall.

    La posada en escena està molt bé, perquè els vestuaris, caracteritzacions, il·luminació i escenografia, capten l’aire tètric i esgarrifós que volia transmetre la Mercè Rodoreda. Els actors i actrius també estan molt bé, destacar el Francesc Colomer perquè es posa el públic a la butxaca amb els seus monòlegs.

    26/10/2019
Articles relacionats
‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda i dirigida per Joan Ollé s’estrena a Temporada Alta

‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda i dirigida per Joan Ollé s’estrena a Temporada Alta

15 octubre 2019

El proper diumenge 20 d’octubre s’estrena al Festival Temporada Alta l’espectacle La mort i la primavera, que, posteriorment, es podrà veure també al Teatre Nacional de Catalunya del 24 d’octubre al 10 de novembre. Es tracta […]