La lluna és una golafre. Quan el sol gira la cara i s’amaga darrera l’última muntanya, ella sempre afamada, es cruspeix cada un dels colors que el sol ha pintat pacientment.
A qui no li agradaria tocar la lluna? Tenir-la tan a prop —a tocar dels dits— que ja no calgués viatjar lluny? Potser no cal pujar a un coet i volar a l’espai exterior. Potser només cal fer volar la imaginació amb l’ajuda de La Petita Malumaluga, la companyia reconeguda per la seva capacitat d’interactuar amb el públic més petit sense renunciar a un complex imaginari artístic.
Aquesta ambició es tradueix ara en un espectacle que barreja música en directe, dansa, teatre i tecnologia. Tot per generar un espai poètic per a la felicitat. Un cant a l’optimisme adreçat a tots els públics, també als nadons i a la primera infància.
La lluna és una golafre. Quan el sol gira la cara i s’amaga darrera l’última muntanya, ella sempre afamada, es cruspeix cada un dels colors que el sol ha pintat pacientment.
A qui no li agradaria tocar la lluna? Tenir-la tan a prop —a tocar dels dits— que ja no calgués viatjar lluny? Potser no cal pujar a un coet i volar a l’espai exterior. Potser només cal fer volar la imaginació amb l’ajuda de La Petita Malumaluga, la companyia reconeguda per la seva capacitat d’interactuar amb el públic més petit sense renunciar a un complex imaginari artístic.
Aquesta ambició es tradueix ara en un espectacle que barreja música en directe, dansa, teatre i tecnologia. Tot per generar un espai poètic per a la felicitat. Un cant a l’optimisme adreçat a tots els públics, també als nadons i a la primera infància.
