A partir de textos d’Svetlana Aleksiévitx, escriptora guanyadora del Premi Nobel de Literatura l’any 2015, Clara Segura i Guillem Balart ens ofereixen a La guerra no té rostre de dona un relat colpidor de les dones que van lluitar a la guerra, i que gràcies a ella, formaran part de la memòria col·lectiva i d’una altra manera de viure el món.
Sinopsi
«La guerra femenina té uns colors, unes olors, una llum i un espai propis. Té paraules pròpies. No hi ha herois ni gestes increïbles, només hi ha persones que porten a terme una activitat humana que és inhumana.»
Ens trobem a un espai devastat, ple de runes, la guerra és molt present, encara es pot olorar i sentir. Moltes dones que expliquen a un periodista, històries de guerra viscudes en primera persona, com elles la viuen i la senten, com la guerra pot tenir nom de dona.
Avui he estat a la Biblioteca de Catalunya veient aquesta nova proposta de La Perla 29 que és una adaptació de textos de Svetlana Aleksiévitx (Nobel 2015 de Literatura) amb dramatúrgia de Clara Segura i Oriol Broggi i dirigida per aquest ùltim. Un relat colpidor de les milers de dones que van lluitar en les guerres no molt llunyanes, i és que no només van lluitar en la guerra sinó també contra la repressió i el sistema ja que van ser oblidades i menyspreades pels seus companys i superiors. Unes històries aterridores de l’infern que van patir. Una posada en escena en la línia de La Perla 29, però que per a mi és de les més aconseguides que han realitzat i on la il·luminació té un importantíssim paper. Al voltant de la sala hi ha grans pantalles on es projecten audiovisuals de testimonis de les guerres, narrats per diferents actors i actrius per citar algun Màrcia Cisteró, Nora Navas, Marta Marco i així fins a 10 i també veiem en temps real a Clara Segura i Guillem Balart amb càmeres que van gravant en directe. Clara Segura un cop més està insuperable pausada, creïble, matisant, en definitiva emocionant. I encara que tot el pes de l’obra recau en ella, Guillem Balart treu endavant el seu personatge de forma extraordinària. Un nou èxit de la Perla 29 i per suposat un imprescindible que cap teatraire s’ha de perdre.