Manes indagava en tots aquells elements que, malgrat les diferències, uneixen els éssers humans de sexes, cultures i religions diverses: el naixement, la mort, el sexe i l’alimentació. Amb una estructura no lineal ni de continuïtat, l’espectacle proposa una barreja d’emocions i situacions que es produeixen de manera simultània i posa sota el focus tot d’actuacions íntimes i privades, convertides en un espectacle públic. I és que actors i actrius recreen en escena aquelles actituds humanes que habitualment s’amaguen en un domicili, en el si d’una família o darrere el silenci còmplice d’un col·lectiu.
La rítmica i un treball essencialment físic serveixen per crear un espectacle sense argument concret que es converteix en una mena de ritual, una experiència escènica especialment apta per al públic més jove i aquells qui busquen sensacions diferents de les que proporciona el teatre de text o els muntatges més convencionals.
L’ànima “furera” més autèntica i primigènia, recuperada en un espectacle especialment adreçat als nous públics que no coneixen els primers treballs de la companyia.
Una producció de La Fura dels Baus.
