Tot el que necessites per anar al teatre

La col·lecció de Harold Pinter

La col·lecció de Harold Pinter

La companyia La Ruta 40 porta a la Sala Beckett La col·lecció de Harold Pinter, un text traduït per Víctor Muñoz i Calafell en el que la sospita d’una infidelitat fa trontollar dues parelles que es dediquen a l’àmbit del disseny de moda. L’obra, produïda per La Ruta 40 en el marc de els IT Emergents 2015, compta amb la col·laboració en la producció del Grec Festival de Barcelona, Fira Tàrrega i Temporada Alta 2015.

SINOPSI

La col·lecció ens parla de la relació que s’estableix entre dues parelles dedicades al disseny de moda: Harry i Bill i James i Stella. La suposada trobada entre Stella i Bill en un hotel de Leeds una setmana abans que comenci l’acció és el detonant perquè James intenti saber què va passar realment entre ells.

Escrita originalment per a la televisió el 1961, es va representar per primera vegada a l’Aldwych Theatre a càrrec de la Royal Shakespeare Company el 1962.

ART, VERITAT I POLÍTICA

de Harold Pinter

El 1958 vaig escriure això:
“No hi ha gaire diferència entre el que és real i el que no ho és, ni entre el que és veritat i el que és fals. Una cosa no és necessàriament veritat o mentida: pot ser veritat i mentida alhora.”
Crec que aquestes afirmacions encara tenen sentit i encara s’apliquen a l’exploració de la realitat a través de l’art. Per tant, com a escriptor encara les recolzo, però com a ciutadà no puc fer-ho. Com a ciutadà he de preguntar: què és veritat? Què és fals?
En el teatre, la veritat sempre és esmunyedissa. Mai no l’acabes de trobar, però la recerca resulta compulsiva. La recerca és clarament el que impulsa l’esforç. La recerca és la teva feina. La majoria de vegades ensopegues amb la veritat en la foscor, topant-hi o tot just entreveient una imatge o una forma que sembla correspondre’s a la veritat, sovint sense ser-ne conscient. Però l’autèntica veritat és que en el teatre no hi ha res semblant a una única veritat. N’hi ha moltes. I aquestes veritats es desafien, reculen davant les altres, es reflecteixen, s’ignoren, es prenen el pèl, estan cegues davant les altres. A vegades creus que tens a la mà la veritat d’un moment, i llavors se t’esmuny d’entre els dits i ja l’has perduda.
[…]
El llenguatge en l’art continua essent una transacció altament ambigua, arenes movedisses, un trampolí, un estany gelat que pot cedir sota teu, l’autor, en qualsevol moment.
Però com he dit, la recerca de la veritat no pot aturar-se mai. No pot aplaçar-se. Ens hi hem d’enfrontar, aquí i ara.
[…]
Quan ens mirem a un mirall pensem que la imatge que ens planta cara s’ajusta a la realitat. Però mou-te un milímetre i la imatge canvia. De fet, estem mirant un ventall infinit de reflexos. Però de vegades un escriptor ha de fer miques el mirall –perquè és a l’altre costat del mirall que la veritat ens mira.

 

Fragments del discurs d’acceptació del Premi Nobel de Literatura de Harold Pinter, llegit per videoconferència el 7 de desembre de 2005.

 

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Joaquín Arias

    La mentira es uno de los ejes fundamentales en las obras de Pinter y el centro de ‘La col.lecció’, una sarta de engaños, juegos verbales e historias que podrían —o no— haber sucedido. Tal vez no es la pieza más brillante del autor, que sería más ambicioso en obras como ‘Vells temps’, pero serviría como ejempo primigenio de todo el estilo que desarrollaría después. El montaje, impecable, de La Ruta 40 respeta la frescura del texto, donde mentir es un divertimento que se muestra como un espejo roto que, en sus múltiples pedazos, refleja todas las partes, a veces distorsionadas, de una misma realidad. La propuesta escénica, con dos escenarios que ofrecen dos vidas paralelas, resulta muy acertada y el trabajo actoral es excelente: Alberto Díaz, contenido, tenso, siempre a punto de saltar, y Sergi Torrecilla, ambiguo y lleno de matices. Una obra donde la mentira construye una historia que simplemente podría haber sido. Y una interpretación que, dentro de esta mentira, respira verdad.

    02/11/2015
  • Hebert Parodi

    Però, La Ruta 40 no poden fer una obra “normal”? preguntava en broma un dels grans companys devoradors de teatre amb qui vaig poder gaudir de l’obra. Doncs, afortunadament, no. “La col·lecció”.
    Mentides i veritats. Veritats amagades darrera mentides. Mentides reflectides en el mirall de la veritat. La veritat només té una dimensió? La mentida que necessitem creure’ns, passa a ser veritat? Ambient plenament tensionat, claustrofòbic en el tedi diari i amb una violència soterrada, no només física, que amenaça amb esclatar en qualsevol moment. I tot això sense histrionismes, ni fàcils recursos (Alberto Diaz torna a aconseguir transmetre molt fàcilment un mal rollo de por).

    18/10/2015
  • JOSEFINA ESTREMERA SOLÉ

    Una obra rodona: el guió, la interpretació dels quatre personatges i la posada en escena. He sortit molt satisfeta i amb ganes de llegir quelcom d’en Harold Pinter.

    17/10/2015
Articles relacionats
F. Casadesús: “La presència de pells negres a l’escenari no hauria de ser plantejable”

F. Casadesús: “La presència de pells negres a l’escenari no hauria de ser plantejable”

27 maig 2021

Francesc Casadesús afronta el seu quart Festival Grec com a director amb optimisme i ambició. En aquesta edició proposa un viatge a l’Àfrica a través de la seva cultura, amb […]