A La casa del Abuelo, es parla de la relació amb els avis, l’amor i la pèrdua a través de les titelles i els objectes. Diuen que els que se’n van sobreviuen gràcies al record que perviu en aquells que els van estimar.
Sinopsi
L’avi viu immers en una rutina: es renta a la mateixa hora, esmorza a la mateixa hora, passeja a la mateixa hora. Un dia, les cames decideixen deixar de caminar i, a poc a poc, es va apagant.
Quan l’avi se’n va per sempre, els que queden, construeixen una casa molt a prop seu perquè no se senti sol.
Així continua la història: plàcidament, obrint i tancant calaixos; recordant amb afecte, “a través de la màgia d´un escriptori”, el que va ser la seva vida.
