La companya belga Das Fräulein (Kompanie), capitanejada per Anne-Cécile Vandalem firma Kingdom, tercera part d’una trilogia sobre el fracàs de la civilització occidental, ara viscut per infants a la taigà siberiana.
Anne-Cécile Vandalem va fundar Das Fräulein (Kompanie) el 2008 i els seus espectacles més recents són Tristesses (Théâtre de Liège) i Arctique (Théâtre National de Belgique), convidats al Festival d’Avinyó i al FIND de la Schaubühne de Berlín. És també autora d’instal·lacions sonores i multimèdia i de projectes performatius a l’espai públic.
Dos germans fastiguejats de la civilització s’instal·len feliçment a la taigà siberiana amb les respectives famílies i fills. Però fins i tot aquest paradís ha de durar poc: la desconfiança, la gelosia i la cobdícia aviat els assalten i condueixen al conflicte, l’enfrontament i la destrucció. Una paràbola basada en fets reals sobre la impossibilitat de viure en pau plantejada des de la perspectiva dels infants: nascuts en un món devastat pels adults, s’han de construir el futur damunt d’una utopia enrunada.
“Aquesta és la història d’un fracàs, d’un somni rousseaunià que xoca amb les realitats i la duresa de la natura, amb cosins hostils, caçadors furtius inquietants. Un somni que xoca amb les constants humanes que sempre ens trobarem, de totes les èpoques i fins i tot a l’altra banda del món, arreu on anem. […] L’escenificació i en particular el remarcable acompanyament sonor i musical de Vincent Cahay i Pierre Kisling crea durant tota la peça una tensió permanent, una inquietud i una angoixa opressives, una atmosfera que parla més que les paraules. […] En recordarem la interpretació commovedora i matisada del conjunt d’intèrprets i, en particular, la dels quatre infants que no sembla que interpretin cap paper, que viuen naturalment la seva vida infantil amb frescor i espontaneïtat, com els dos gossos –Ice i Oméga– que viuen la seva vida a l’escenari sense restriccions. Continua sent com una sensació de no ser al teatre i d’observar màgicament aquesta família com viu la vida i els seus turments en un racó desolat de Sibèria.” Le bruitduoff tribune – Jean-Louis Blanc
“La posada en escena d’Anne-Cécile Vandalem fa servir ‘totes les modalitats possibles del dispositiu escènic per restituir la bellesa tèrbola de la comunitat impossible i l’ambient de la Taiga’. La càmera filma frec a frec la intimitat de la unitat familiar. Capta les pors, els no dits, la bogeria de les creences que prenem per reals. A aquestes escenes d’interiors, filmades a l’alçada dels infants, s’hi afegeixen o oposen escenes d’exteriors oníriques o violentes. La música composta per Vincent Cahay i Pierre Kissling nodreix l’escenografia d’elements sonors en ressò. Renou a les branques, espetecs de vegetals i grinyols de persianes fan espessa la matèria d’allò que s’ensenya. L’actuació dels intèrprets, tots excel·lents, fa viure els mecanismes terribles que concorren al desastre.” M La Scène – Marie-Laure Barbaud
