Karaoke (カラオケ)

Karaoke (カラオケ)

KARAOKE, escrita i dirigida pels alumnes de 4rt curs de Guió i amb escenografia dels alumnes de 4rt curs de Direcció Artística de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) engega enguany una col·laboració entre la Sala Flyhard amb aquesta escola i que es materialitzarà en la representació a la Flyhard d’un dels espectacles realitzats, com a treball de final de curs, per part dels alumnes de l’escola.

Sinopsi

El (caos) ho distorsiona tot. O potser revela el (real), allò que ja hi era

Tres joves aspirants a un prestigiós conservatori a Tòquio van a un (karaoke) en la qual probablement serà la seva última nit al Japó. Podrien passar-se (tota la nit) obviant que potser no es tornin a veure entre ells perquè no tots han estat seleccionats en el conservatori; podrien pretendre que són tots amics i que volen deixar enrere qualsevol diferència i simplement passar-ho bé, cantar cançons i deixar que el (temps) arribi fins a l’alba. Encara que potser calgui elevar cants astrals al (cel), enfrontar-se a la bogeria d’individus (atrapats) en el sense sentit, treure a polir la katana que tots portem dins i preguntar-nos si som aquesta persona que està (aquí) en un karaoke a Tòquio durant aquesta nit, la qual aconsegueix arribar al conservatori somiat, o la que torna a casa demà amb avió. I què posarem al nostre (nom) de subtítol.

Idioma:
Castellà
Anglès
Sinopsi

El (caos) ho distorsiona tot. O potser revela el (real), allò que ja hi era

Tres joves aspirants a un prestigiós conservatori a Tòquio van a un (karaoke) en la qual probablement serà la seva última nit al Japó. Podrien passar-se (tota la nit) obviant que potser no es tornin a veure entre ells perquè no tots han estat seleccionats en el conservatori; podrien pretendre que són tots amics i que volen deixar enrere qualsevol diferència i simplement passar-ho bé, cantar cançons i deixar que el (temps) arribi fins a l’alba. Encara que potser calgui elevar cants astrals al (cel), enfrontar-se a la bogeria d’individus (atrapats) en el sense sentit, treure a polir la katana que tots portem dins i preguntar-nos si som aquesta persona que està (aquí) en un karaoke a Tòquio durant aquesta nit, la qual aconsegueix arribar al conservatori somiat, o la que torna a casa demà amb avió. I què posarem al nostre (nom) de subtítol.

Enllaç copiat!