Israel Galván i Niño de Elche: Mellizo doble

Sinopsi

Dos creadors còmplices, que comparteixen la seva manera d’entendre i revolucionar el flamenc, d’actualitzar-lo i obrir-lo a nous mons i a nous imaginaris. En aquest treball, els dos artistes fusionen la seva tradició i domini del flamenc amb la incontenible capacitat de renovar, combinant el flamenc clàssic amb la música electrònica o tecno, per exemple. I aquest cop ho fan parlant de les màquines com a eines capaces de produir emocions i sentiments, igual que fan els humans.

Premio Nacional de Danza atorgat pel Ministeri el 2005, Israel Galván és reconegut per la innovació de les seves coreografies i la depuració de la seva tècnica. La seva vocació pel ball s’inicia l’any 1990 i destaca en l’avantguarda del flamenc contemporani amb obres com La metamorfosis, Galvánicas, Arena, La edad de oro, Tábula rasa, Solo, El final de este estado de cosas – Redux, Israel vs los 3000, La curva, Lo Real o Fla.Co.Men, entre d’altres. Ha col·laborat amb altres artistes, com ara Sol Picó, Enrique Morente, Akram Khan, Pat Metheny, Vicente Amigo o Miguel Poveda, entre molts d’altres. Actualment és artista associat del Théâtre de la Ville de París.

Niño de Elche es va iniciar molt jove com a cantaor, tot i que molt aviat es va començar a interessar per altres expressions artístiques i musicals i per l’activisme social. Gran renovador que ha fusionat el flamenc amb jazz o electrònica, també treballa la performance i fa col·laboracions amb l’audiovisual, la poesia o la dansa, treballant amb artistes com ara Isaki Lacuesta, Israel Galván, Los Planetas, Miguel Álvarez Fernández i Refree, entre d’altres.