Tot el que necessites per anar al teatre

De com la inèrcia condiciona la mecànica

De com la inèrcia condiciona la mecànica

Una reunió de veïnats. Trenta-sis cadires. Una bombeta. Un ordre del dia. De cop, ell, el veí anònim, pren la paraula. I comença el perfecte ordre il·lògic del discurs. Un discurs que s’entretalla, que es contradiu, que es reinventa. Un discurs erràtic,com el pensament. Un discurs que oscil·la entre el passat i el present, entre el mite i el logos, i que ens transporta des dels nevats cims de les serralades alpines fins a les llunes de saturn. El públic, convocat a la trobada, també forma part, en certa manera, d’aquest discurs. El contradiu, l’incomoda, el reescriu. Trenta-dues cadires que es correponen a trenta-dos personatges i que articulen una geografia mental única, particular, personalíssima: com la nostra. Qui és Wamba? Raymond Pulidor? Netxàiev? Per què sempre tenim la sensació que estem citant algú?

Video

Valoració espectadors
  • Muy interesante la propuesta. Me encantó el cambio de iluminación.
    No sabía lo que me encontraría y la verdad es que salí encantado.

    29/04/2016
  • Em va sorprendre molt positivament. Un monòleg breu però intens. Molt recomanable.

    26/04/2016
  • Imprescindible!!

    26/04/2016