I’m alive, on l’artista britànic Michael Clark personifica una pràctica coreogràfica radical que combina el ballet clàssic, la moda excèntrica de Leigh Bowery i el so anàrquic post-punk del grup The Fall.
Sinopsi
Rebel·lant-se contra els costums i les jerarquies, la seva feina als anys vuitanta anticipa els processos estètics que encara formen l’eix vertebrador de la dansa contemporània. Sobretot, es tracta de desemmascarar els rols de gènere heteronormatius per arribar a cossos fluids i encarnats de constitució inestable i socialment subversiva.
Partint de la premissa que la sintaxi del cos que balla es forma sota influències que són (in)conscientment recollides d’altres autors (en aquest cas, de Clark).
