Sinopsi

L’espectacle més malvat i misteriós de la companyia alemanya Familie Flöz, especialista en l’expressió des dels llenguatges no verbals. Un petit hotel alpí, amb fonts termals, dirigit pels membres d’una mateixa família, es converteix en l’escenari d’un seguit de crims. Un thriller gestual carregat d’humor negre.

“El públic crida entusiasmat i s’aixeca de la butaca com si volgués donar les gràcies pel regal rebut. El teatre por ser magnífic.” (Berliner Zeitung)

“Sense paraules i tanmateix amb tanta força expresiva, emotiu i ple d’alegria. Una comèdia mestra.” (The Guardian)

Idioma:
Sense paraules

Sinopsi

“El públic crida entusiasmat i s’aixeca de la butaca com si volgués donar les gràcies pel regal rebut. El teatre por ser magnífic.” (Berliner Zeitung)

“Sense paraules i tanmateix amb tanta força expresiva, emotiu i ple d’alegria. Una comèdia mestra.” (The Guardian)

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 4

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Teatre de màscares absolutament màgic

HOTEL PARADISO és una obra d’humor negre-blanc, un thriller còmic. Hotel Paradiso és una empresa familiar regentada per la seva vella directora, que ens fa riure només aparèixer a l'escenari; la forma de pujar a la cadira per treure la pols del retrat del seu marit mort, que presideix el vestíbul de l'hotel, és memorable.

Quatre actors que es transformen en 13 personatges gràcies al poder de les màscares, al vestuari i a la seva gestualitat.

Una obra sense text que et fa intentar desxifrar com els actors són capaços de crear la il·lusió, només amb el seu llenguatge corporal, de què el seu rostre, estàtic darrere la màscara, ha canviat, malgrat tot, de gest. L'espectador acaba tenint la sensació de què aquests personatges han parlat, han rigut i han plorat de debò.

Teatre divertit, vibrant i poètic i tot sense paraules! Absolutament màgic !!!!!!

La versió completa de la nostra valoració, la trobareu en el següent enllaç del blog “Voltar i Voltar”:
http://wp.me/p19AHZ-gfV

09/02/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un thriller gestual

La companyia berlinesa Familie Flöz reinventa la comèdia humana en els seus espectacles gestuals.

El tema principal d’Hotel Paradiso és l'herència, la línia de successió i la ruptura.

Es tracta d’un teatre divertit i poètic. És un espectacle sense paraules.

Tot passa en un petit hotel familiar, dins d’un paisatge alpí, l’Hotel Paradise. Tan sols quatre actors (Sebastian Kautz, Anna Kistel, Frederik Rohn, Nicolas Witte) interpreten un munt de personatges curiosos, que mitjançant les màscares (construïdes per Hajo Schüller i Thomas Rascher) els fan més caricaturescos. Quan s’acaba la funció te n’adones de la quantitat de personatges que interpreten cada un d’ells, és increïble amb la rapidesa que ho fan!

Com a protagonista principal, la família que regenta l’hotel: la mestressa, una àvia que segueix fidelment dirigint el negoci del seu difunt espòs, el seu fill que li segueix les passes i la filla que ho vol canviar d’estil. Els segueix un cuiner una mica peculiar, la noia de la neteja que té la mà una mica llarga i diversos personatges que van apareixent i d’altres que van “desapareixent”.

El segell de la companyia Famili Flöz, és l’ús de màscares, i com tots sabem és molt difícil per un actor poder transmetre els estats d’ànim dels personatges, doncs bé, ells ho aconsegueixen amb escreix! El públic hem vist la personalitat de cadascun d’ells i els seus estats d’ànim. La màscara funciona perfectament com a text.

Darrere de cada espectacle hi ha més d’una trentena d’actors, músics, ballarins, acròbates, escenògrafs, tècnics... impressionant!

El públic, entusiasmats, hem aplaudit amb ganes.

Una gran feina d’equip.

08/02/2016
Josep Via Santacana

Magnific espectacle per disfrutat tota mena de publics, un especial homenatge al cine mut comic per mi la semblança en grups com tricicle es nomes per que no s´utilitza la paraula o apurant semblançes la serie de TV tres estrelles.Aqui ens trobem amb artistes tot terreny al servei de una historia macabra i esbojerrada,que es un pretext per que no deixem de somriure i riure, aprofitant el fet de ubica la historia a un hotel, el hotel Paradiso del titól,per donar cabuda a personatges prototips reconeguts per tots nosaltres, uns com a responsables de aquest hotel i altres hostes.La utilitzacio de mascares i vestuaris diferents fa posible que una gran varietat de personatges siguin representats per només una actriu i tres actors al servei de una historia macabra digna del millor humor negre. Les situaçions comiques es donen sense interrupçio i a bon ritme, amb escenes propies de les millors pelis del cine mut. Un valor afegit i decisiu per el funcionament perfecte del relat, les mascares genials per la seva expresivitat i , encaixades a mida amb els personatges que representan, acert absolut. La gran acollida per part del public dona fe del nivell i calitat de aquest espectacle i quan al final treinse les mascares descobrim com son en realitat, desprovistos de mascares i del vestuari de la obra, una ultima i agradables sorpresa, com son en realitat .No us ho perdeu i atents a la seva necesaria tornada, a Madrid van estar amb altres espectacles fa uns anys Infinita i Garage D´Or si es la familia Flöz, dona igual l´espectacle,el grup garantia de disfrutar.
© 2016 Microsoft Términos Privacidad y cookies Desarrolladores Español

04/02/2016
Josep OS

Avui al Lliure he pogut veure aquest espectacle gestual de màscares per la companyia alemanya Familie Flöz. L’acció transcorre en un petit hotel alpí on se succeeixen tot tipus d’eixelebrades situacions tractades amb humor negre, de l’absurd i també perquè no moments malenconiosos. Dinàmic i fantàstic el treball dels quatre actors i que en representar cadascun diversos personatges, els obliga a constants canvis que realitzen amb una rapidesa impressionant. Magnífica la posada en escena i ja no diguem les màscares que m’han semblat genials. A mi de totes maneres mai m’ha agradat aquest tipus d’humor o Tricicle o Vol-Ras el que ha fet que no sortís tot arrodonit, però repeteixo és a mi, perquè al que si li agrada aquest gènere crec que gaudirà d’aquest espectacle al 100%

03/02/2016

Deixa la teva opinió