Un homenatge a l’enigmàtica acció musical que Carles Santos i Pere Portabella van concebre en la clandestinitat del seu empresonament a la Model, en un exercici d’impugnació de la dictadura.
Sinopsi
A Heavy-Metal, la violista experimental ASIA ens convida a revisitar un episodi clau —encara que gairebé oblidat— a l’hora d’entendre l’articulació entre avantguardes artístiques i polítiques al nostre país. L’octubre del 1973, en ple tardofranquisme i en un context de creixent conflictivitat social, el músic Carles Santos i el cineasta Pere Portabella van formar part dels 95 detinguts per la seva participació en una reunió clandestina de l’Assemblea de Catalunya.
Com la resta de detinguts, acabarien a l’antiga presó Model de Barcelona, amb la seva arquitectura cel·lular i panòptica, erigida al voltant d’una torre que, en paraules de Portabella, “era a la vegada talaia de vigilància i púlpit des del qual s’oficiava missa o s’impartien lliçons de moral”. Durant el seu empresonament, Portabella va incitar el seu amic i col·laborador Carles Santos a tocar una sonata de Bach desafinada en un piano malmès que van trobar abandonat. Segons el testimoni de Portabella, aquesta acció clandestina —presenciada per uns pocs presos que jugaven a cartes— va donar lloc a “una onada de sorolls, notes i sons dignes dels fluxos de música concreta de John Cage i de la desmaterialització de l’obra d’art de Lucy Lippard”. Es tractava d’una impugnació de l’espai de la presó i de la dictadura. Una acció subversiva en un escenari deshumanitzat.
La violinista ASIA reimagina aquesta acció llegendària sense registre documental. No es tracta de recrear un original perdut, sinó d’invocar novament el seu esperit avantguardista i revulsiu en el mateix espai de la Model. Coproduïda amb el MACBA en el marc del programa Murmuris, que commemora el trenta aniversari del museu, aquesta proposta d’ASIA pren la forma d’una processó a través de les galeries de la presó, encapçalada per vuit instruments de metall, violí i percussió.
Com a protagonistes, ASIA, una violinista de trajectòria internacional formada a la Guildhall School of Music and Drama de Londres i al Royal College of Music. Ha actuat en escenaris que van des de La Fenice de Venècia fins al Palau de Buckingham a Londres. Fa servir un enfocament interdisciplinari, que la porta a explorar la convergència entre la música clàssica i l’electrònica. Treballa aquest cop amb Pol Roig Valldosera, un escenògraf interessat en la performance i la instal·lació, amb un gran interès en el so i la llum com a elements generadors de discursos independents. Ha treballat en produccions com Els Encantats (Sala Beckett) i Quiso Negro (Mercat de les Flors; Grec 2024), i al pavelló català de la Prague Quadriennal of Performance Design and Space. A més, el 2025 va dirigit la microòpera Eliza dins del programa per a nous creadors impulsat pel DHub i el Gran Teatre del Liceu (Oh!Pera) i vist al Grec 2025.
Una coproducció del MACBA i el Grec 2026 Festival Barcelona en el marc del programa Murmuris, que celebra el trenta aniversari del museu, i de les commemoracions d’Acció Portabella en ocasió del centenari del cineasta.
