“La música, aquest llenguatge universal, és la veu de la pau.” Amb aquestes paraules, Pau Casals va definir una convicció que va travessar tota la seva vida artística i humana. El Gran Teatre del Liceu li dedica aquest concert memorial, amb la direcció de Jonathan Nott, com a homenatge a una figura que va elevar la música a consciència moral i el gest artístic a compromís amb el món.
Casals no va ser només un dels grans violoncel·listes del segle xx, sinó també una veu ètica d’abast universal. Exiliat per fidelitat als seus principis, va entendre la música com un acte de responsabilitat, capaç de preservar la dignitat humana fins i tot en els temps més foscos. El seu llegat transcendeix la interpretació: és una manera d’escoltar, de resistir i d’esperar.
Sinopsi
La direcció de Jonathan Nott, reconeguda per la seva claredat intel·lectual i la seva intensitat expressiva, aporta a aquest concert una mirada que dialoga amb l’esperit de Casals: rigor, profunditat i una atenció extrema al sentit de cada obra. La música s’ofereix aquí no com a monument, sinó com a experiència viva, carregada de memòria i d’interpel·lació contemporània.
En el marc d’una temporada articulada al voltant de la tensió entre el que és sagrat i el que és sacríleg, aquest concert memorial adquireix una ressonància especialment eloqüent. Pau Casals va concebre la música com un acte gairebé sagrat, però mai desvinculat de la realitat, capaç d’enfrontar-se a la violència, a la injustícia i al silenci imposat. Entre la reverència i la desobediència moral, el seu llegat ens recorda que el que és veritablement sagrat no és allò intocable, sinó el que exigeix responsabilitat. En aquesta fricció fecunda —entre fe i dissidència, entre ritual i compromís—, la música esdevé espai de veritat, on l’art honra la memòria i interroga el present.
Programa
Claude Debussy
Prélude à l’après-midi d’un faune
Robert Schumann
Concert per a violoncel i orquestra en La menor, op. 129
Ígor Stravinski
La consagració de la primavera

