La piel vacía investiga la potencialitat del llenguatge dansat proposant una experiència estètica que captiva i violenta les formes de percepció dels sentits. A través de la corporeïtat de les intèrprets, l’arquitectura dels cossos, el disseny espacial, la composició d’imatges i el ritme, la peça “revela” aquest “quelcom més“ que escapa a una definició concreta, omplint els nostres sentits i provocant un imaginari que fuig del domini del llenguatge parlat.
Sinopsi
La pell pot ser, durant un temps, un habitacle joiós, però també convertir-se en una presó. A través de la pell ens relacionem, però no podem traspassar-la. Què diu la forma de nosaltres? Què transparenta la pell? Quan la nostra pell ja no ens conté, quan s’arruga, quan la forma es desdibuixa, quan s’esvaeix… què queda? Què pretenem al besar-nos o abraçar-nos? i al cantar? Aquestes preguntes generen la dansa de La piel vacía, articulada, tècnica, exigent, amb un fort sentit de la forma i la dinàmica, impulsiva i implosiva.
