La companyia chilena Un Segundo Teatro presenta Gallina de Claudia Ramírez, una peça d’autoficció que explora la memòria, el dol i la salut mental des de la sensibilitat i l’humor, interpretada per ella mateixa.
L’any 1992, una nena descobreix, juntament amb el seu pare, la història de la Dona Gallina, un fet que marcarà per sempre la seva manera de mirar el món. Anys després, aquest record ressorgeix per dialogar amb la pèrdua, el dolor, la diferència i la fragilitat humana.
GALLINA és un unipersonal d’autoficció i docuficció que, amb humor, sensibilitat i honestedat, convida a reflexionar sobre la salut mental, el dol i allò que ens fa profundament humans.
Gallina és el primer unipersonal de Claudia Ramírez, una obra que transita entre el teatre autobiogràfic i la docuficció per construir un relat íntim sobre la salut mental, el dol, la fragilitat humana i la recerca de sentit. A partir de records personals, imatges documentals i evocacions familiars, l’obra explora com les experiències individuals dialoguen amb problemàtiques que travessen tota una comunitat, convidant a reflexionar sobre el patiment psíquic, l’exclusió, la diferència i la mort.
A escena, una única actriu sosté el relat transitant per múltiples veus, personatges i records que emergeixen com fragments d’una memòria en reconstrucció constant. A través d’un llenguatge sensible i proper, on l’humor conviu amb la vulnerabilitat i l’emoció, la intèrpret construeix una versió escènica d’ella mateixa mentre dona vida a aquells que habiten la seva història. La realitat i la ficció s’entrellacen així en un dispositiu teatral que convida a recórrer els límits entre el record, la representació i allò que encara busca ser comprès.
La figura de la gallina, tradicionalment associada a la covardia, adquireix aquí un nou significat. «Les gallines tenen ales, però no volen», se’ns recorda durant l’obra. Aquesta imatge es transforma en una poderosa metàfora sobre la fragilitat humana, la diferència i l’estranyesa.
Amb una proposta escènica íntima i contemporània, Gallina convida el públic a reconèixer-se en allò que fa mal, en allò que ens torna vulnerables i en la fragilitat que compartim. Més que una història personal, l’obra proposa una experiència de trobada, escolta i humanitat, on les preguntes sobre la vida, la mort i la pertinença deixen de ser individuals per convertir-se en una conversa col·lectiva.
Un relat senzill i sensible que transita entre el riure i la tristesa.
