Els guàrdies del Taj Mahal

Un text maravellós, escenografia trencadora, i l’actuació magistral. M’agradat moltíssim i la recomano al 100% , no us la perdeu

una obra molt interessant pels temes tractats i ben interpretada. Es d’un autor poc conegut i per primera vegada traduïda al català.

Espectacle fantàstic, la direcció i les interpretacions son excepcionals. Molt recomanable. No us la perdeu.

Un espectacle rodó, un text que no us deixarà indiferents, amb interpretacions sensacionals i una direcció molt cuidada.

UN text sorprenent, que et fa reflexionar. Et va atrapant desde l’inici.
Els actors estan sensacionals.
No us la deixeu perdre.

Un text brutal, molt ben defensat. Remou, remou la ment i l’ànima. Felicitats per aquesta proposta tant agosarada

No hi ha lloc per a la indiferència. D’aquelles que continuen al teu cap un cop surts del teatre. Molt bona feina!

Obra sorprenent, de petit format però grans resultats, amb un texte ben original que cerca el seu lloc entre la comèdia i el drama, entre el discurs més naïf i la ‘sagnant’ realitat de dues marionetes mogudes per la mà d’un poder tirànic, devastador i impredictible. Cal destacar les actuacions dels dos guardians, que s’obren pas a cop de sabre a la jungla del teatre català. Tota una sorpresa mot recomanable.

Es una obra fantástica y la recomiendo 100%, pasarás un buen rato, los actores están espléndidos y saldrás con varias reflexiones existenciales, que más se puede pedir?

Sorprenent!

L’obra és d’una gran sensibilitat; a partir d’una escena senzilla (la guardia devant l’imperios monument) es van perfilant les personalitats dels dos personatges des d’on es projecte com guspires records d’infantesa i l’amistat i llampeguejen debats entre la bellesa i el poder autoritari. Sense pretensions ni conclusions però amb molt d’encert.

Ahir vaig estar al Teatre Gaudí veient aquesta obra del dramaturg nord-americà Rajiv Joseph (foto) i que dirigeix Pep Duran. Ens parla de dos soldats que tenen la missió de salvaguardar el Taj Mahal el dia de la seva inauguració. Vaig llegir en una sinopsi que l’obra té de tot, violència, tendresa, tensió, cruesa per plantejar dues preguntes bellesa o poder, i somnis o crueltat i malauradament he de dir que no em va transmetre res de tot això. De totes maneres les històries que expliquen són tan fantasioses que vaig tenir la sensació d’estar veient un conte infantil (en alguns moments macabre) i va resultar distret. La sala petita és el que és i els talls constants per a canvis d’escena i vestuari, tampoc beneficien gens. Correctes les interpretacions de Bartu Gunyalons i Enric Tarragó especialment el segon.