El odio a la música es un espectacle de David Fernández, artista multidisciplinar que treballa entorn de la dansa, la música i la performance.
Sinopsi
La cultura és un adornament moral. L’art, una forma de vanitat amb prestigi. Tocar tots els dies a Bach no redimeix l’amant traïdor.
Les cartes d’aquell amor malaguanyat són prova del narcisisme de l’amor romàntic; són el mapa i la ruta cap a un mirall que retorna la imatge d’un cos bell, d’un dolor triomfal i orgullós. Però la bellesa amb majúscules només apareix després del fracàs i l’abandonament.
De la força bruta -un cos a cos amb l’instrument- sorgeix un recital de clavicèmbal. Només s’és músic quan un és derrotat per la pròpia música.
La melanconia compleix la funció de preservar la tendresa. El David va començar a tocar el clavicèmbal per ella, toca aquestes peces cada dia. Aquesta música és les flors sobre la tomba d’aquell amor.
