El niño de la azotea

El joc de manipular és divertit i pervers al mateix temps. Un joc macabre que ens permet veure coses que no hem vist, sentir coses que mai es van dir, fins i tot sentir de manera desproporcionada fets que ni tan sols hem viscut. Aquest joc ens porta a posicionar-nos o bé com a executors, o bé com a objectes d’aquesta transformació. Però no ens converteix obligatòriament en víctimes o botxins.

SINOPSI

El punt de partida del nostre treball han estat els records i la seva transformació al llarg dels anys. D’aquí vam ser conscients del poder manipulador de l’ésser humà. Vam llegir a Sarte i trobem certa complicitat en la seva visió pessimista i manipuladora de les relacions humanes. Decidim crear una peça a partir de la reactivació dels records personals, la seva evolució en funció de qui els rememora i els seus interessos projectats en aquest record. A partir d’aquí, va ser inevitable fer una anàlisi de la memòria col·lectiva que exigeix, segons la nostra lectura, un canvi de consciència global.

Durada:
Idioma:
Castellà
Enllaç copiat!