Comprar entrades per a El niño adefesio

Avui a la Sala Fénix he pogut veure aquesta obra que és la primera del cicle Pont Aeri, a càrrec de la jove companyia sevillana La Tarara. Amb un llenguatge gestual, la dansa, i un llenguatge propi, un anglès inventat, ens explica la història d’un petit monstre i la seva família. Malgrat la seva lletjor, el nen té un gran cor i un esperit fràgil i noble. La seva mare està obsessionada amb la seva deformació i el seu pare un ésser caòtic desapareix i apareix de les seves vides constantment. Així anem coneixent l’interior i els secrets d’aquesta família desestructurada. Àcida, provocativa, irreverent i portant les situacions al límit però sobretot fort molt fort fins al punt que jo en anys no recordo haver vist res semblant. Fantàstica la interpretació dels tres act@rs, encara que vull destacar la de Mery Delgado (la mare) que canta, balla com si estigués posseïda i es mou amb unes contorsions i agilitat, sorprenents. Molt bona la il·luminació amb una mescla de vermell, verd i blau que confereix una atmosfera tenebrosa. A mi potser per ser una cosa totalment diferent al que estem acostumats a veure, m’ha agradat molt i he passat molt bona estona, amb tensió per descomptat perquè és imprevisible el que va a passar, però és un espectacle que no m’atreveixo a recomanar ja que és possible em feu arribar tomàquets i per això ja n´he tingut prou amb els que llancen al públic en l’obra. De tota manera si aneu us asseguro que no us deixarà indiferents.