A Un día de veinticinco horas, els artistes AzkonaToloza, la coreògrafa Laida Azkona Goñi i el videoartista Txalo Toloza-Fernández, converteixen un inventari tan quotidià com absurd (cafès, pastilles, àpats, acudits dolents, silencis incòmodes i poemes “d’estar per casa”) en una performance documental que, entre l’humor i la tendresa, repassa les seves vides en moviment.
Una performance de 25 hores: de les 20:00h de dijous 12 de novembre a les 21:00h de divendres 13 de novembre.
Sinopsi
Una performance
I dues conferències de premsa.
Tres hores de “cumbia rebajada”.
I quatre cafès americans dobles.
Cinc pastilles grogues
I sis àpats.
Set visites guiades,
una de les quals en anglès.
Vuit hores de diferència amb la Luisa.
I algunes menys amb en Luis.
Nou escenografies,
totes reciclades.
Deu vegades direu “realment era necessari tot això”
I onze direm nosaltres “falta molt perquè s’acabi”
Dotze restes d’escena
I tretze poemes.
Tots inèdits
Tots d’estar per casa
Tots regulars tirant a malament
Catorze instruccions.
La primera diu:
Abans de començar un nou viatge cal refugiar-se a casa per aplegar forces
La segona:
Cal prendre’s-ho amb calma
La sisena:
Per tal d’evitar silencis incòmodes
Cal tenir llestos uns quants acudits dolents
Total de d’acudits dolents, quinze.
Número total de silencis incòmodes, setze.
Disset anys tenia ella quan va marxar a Londres
Disset en tenia jo quan vaig marxar al desert
Vint-i-un en tenia ella quan va creuar l’Atlàntic
Vint-i-un en tenia jo quan vaig creuar els Andes
Però, és clar, aquestes dades pertanyen a un altre llistat.
Tornem al disset.
No, millor no, anem directes cap al vint.
Vint és l’hora en que comença
I vint-i-una l’hora en que acaba.
I prop de vint-i-dues són les amigues
que hem engalipat per fer això.
Com que el vint-i-tres és el teu número, tu decideixes.
Vint-i-quatre són les hores que té un dia normal.
Vint-i-cinc el dia d’avui.
