El Joc de la Veritat

Es una comedieta de humor blanco de parejas sin mas pretensiones,bastante floja,tipo pajares y esteso de los 80.Entre sin reirme y me fui igual.

Ahir vaig estar al Teatre Gaudí veient aquesta comèdia, podríem dir vodevilesca escrita i dirigida per Miquel Murga. Els protagonistes són dues parelles casades i en què els marits són íntims amics, fet que no impedeix que els embolics amorosos vagin in crescendo a mesura que avança la trama. Veritats ?. mentides ? o potser res d’això perquè el que fan és amagar la realitat. Murga ha aconseguit un argument molt encertat que fa que no decaigui en cap moment de l’obra i encara que no hi ha les portes típiques, impossible en aquesta sala, ha creat un espai que recrea quatre estances diferents, envoltat de les quatre grades per on tots quatre actors amb un ritme trepidant, entren, surten i es canvien constantment de vestuari. El pes principal recau en Miriam Tortosa i Octavi Pujades, però he de dir que els altres dos actors Cristina Dilla i Roger Cantos no es queden enrere i tots quatre estan extraordinaris cadascun en el seu personatge. Un goig veure el teatre pràcticament ple amb un públic que els va premiar amb llarguíssims aplaudiments. Si voleu passar una estona divertidíssima no us ho perdeu.

Molt bons actors.
La distribució del teatre amb el públic a quatre costats acompanya aquesta comèdia trepidant que ens va passar volant. Molt divertida i interessant.

Comèdia 100%
Feia temps que no gaudiem tant d’una bona comèdia, te tots els ingredients per passar una estona fantàstica.

Fantàstica comèdia, amb 4 grans interpretacions!
Un voedevil de tota la vida però portat als nostres temps.
Divertida, amb un text interessant i una posada en escena destacable! Espero que tingui una vida més llarga o fins i tot poder-la veure a un teatre més gran.

Comèdia d’embolics en la qual els dos membres d’una parella són infidels l’un a l’altra, casualment amb els dos membres d’una altra parella amiga, donant lloc a divertides situacions per amagar les seves aventures.

Bona química entre els quatre intèrprets Octavi Pujades, Míriam Tortosa, Cristina Dilla i Roger Cantos. Escenografia també destacable amb quatre espais decorats amb els quatre colors del parxís. Un bon entreniment sense pretensions.