Edu Ferrés: Loser

Seré ràpid i breu. El que fa Edu Ferrés en el seu espectacle LOSER és una cosa que no podràs veure a cap altre lloc. Una barreja de diverses disciplines que aconsegueix sense (gairebé) cap paraula fer riure i plorar. Un actor en un moment de gràcia que s'hi deixa la pell en un espectacle que aconsegueix el més important que pot aconseguir: Fer imaginar.

Recomanadíssima

27/10/2024 - Teatro Quique San Francisco (Madrid)

Una de les coses que més gràcia ens fa als humans és veure algú cagar-la i patir una vegada i una altra. El riure és la manera natural que tenim d'alliberar tensió i relaxar-nos enviant un missatge al nostre cos de que tot està bé, que el dolor el carrega un altre. Al teatre i al cinema, la comèdia que exagera la violència física té un nom: slapstick. Grans figures com Charles Chaplin, Buster Keaton o Harold Lloyd van popularitzar la comèdia de plantofades, una garantia de diversió on, com més grossa la fan, més riure provoca. Cops, castanyots, comiats, plantades amoroses, caigudes des de terrats, electrocutacions bestials... Aquesta és només una petita mostra de la divertida tortura que patirà el Loser, l'últim membre d'una estirp ancestrals de Losers que l'han anat cagant desde temps immemoriables, que lluitarà amb cos i ànima per convertir-se en un triomfador.

L'actor i clown Edu Ferrés té un llarg recorregut en el noble art de fer riure, tant en solitari com amb companyies de renom com Yllana i La Cubana. A Loser dona vida a l'entranyable patidor amb un virtuosisme físic que porta la comèdia gestual a la seva màxima potència. L'espectacle unipersonal fluctua entre ritme frenètic, moments emotius i d'altres on la participació del públic serà clau. L'acompanyen uns audiovisuals estupendos en llenguatge de còmic, que remeten a aquest món de dibuix animat... com si un mal dia en què tot surt malament hagués passat pel sedàs de Tom i Jerry. Una bona dosi de diversió!

Loser es una comedia en la que Edu Ferrés nos cuenta la historia de un protagonista no demasiado afortunado, a través de la gestualidad y algún sonido o palabra.

La interacción con el público es un punto a favor pues ayuda a meterse en la vida de este Loser hasta llegar a compadecerlo.

Destaca la crítica social y la manera de poner sobre la mesa determinadas situaciones de nuestro día a día,  pero sobre todo refleja lo absurda que puede llegar a ser la naturaleza humana.

Edu se deja la piel en el escenario y suda (literalmente) el personaje, un perdedor que busca su lugar en el mundo. Quizá alguna escena sea algo repetitiva y previsible pero hay que felicitar al actor por su interpretación.

La escenografía consta de pocos elementos que van apareciendo en funciónde la necesidad. Hay también un juego entre la música y los efectos audiovisuales con ilustraciones que ayuda a seguir la historia. Y como no la voz en off que teje los hilos de la trama.

Un espectáculo diferente con un guión original y un punto amargo que no deja mal sabor de boca.