Destination moon és un drama distòpic que explica el viatge de dos germans. Dos germans que mantenen una relació simbiòtica i que viuen junts en un món que se’n va a la merda de forma inexorable. Ell és un actor amb no massa sort i ella es dedica a cuidar altres persones. En aquest context, s’esdevé un fet inesperat: la noia es contagia d’una malaltia estranya que va paralitzant el seu cos progressivament fins a arribar a causar la mort. Uns efectes d’una malaltia que només són percebuts per aquells qui la pateixen. Aquesta vivència desencadena tot un seguit de tensions entre els dos que els duu a plantejar-se un canvi de vida radical i a preguntar-se qui són i quines són les seves necessitats reals.

De fons, un ambient apocalíptic d’huracans i pluges torrencials i l’estètica catastrofista de les pel·lícules de ciència-ficció i terror dels anys 50… és possible que aquesta vegada la única alternativa real per tal de sobreviure sigui habitar a la lluna.

NOTES D’AUTORIA I DIRECCIÓ

Amb Destination Moon, segon projecte de Paradiso 99 dins del Cicló, volem parlar de com la desaparició progressiva i inevitable de les primeres matèries i el canvi climàtic ens porten cap a l’extinció del model de vida actual, que s’esdevé absurd i insostenible. De com aquest canvi catastròfic afecta el binomi família/comunitat i de com és viscut per l’art i la cultura. El desig de consum (que absorbeix la idea d’un jo diferenciat de la resta i identifica individu i família amb la possessió de mercaderies), la sobreabundància de béns (que afavoreix el cicle de producció i l’acumulació de capital) i l’exhibició del jo a les xarxes socials han anat neutralitzant qualsevol intent emancipador de l’individu, el qual ha quedat sotmès a aquesta forma de vida que coneixem com a neoliberalisme. Però ara aquest model és inservible. Com generarem un nou ordre? Aquest esdevindrà individualista o comunitari? En quina realitat es concretarà i qui en patirà les conseqüències? Com reaccionarà l’animal ferit? Quin paper jugarà l’art en tot això?

Volem explorar, a més, els aspectes individuals, familiars i comunitaris al voltant de temes com les malalties i l’experiència de la mort. I és que Destination moon, també parla sobre com encarem les malalties i la idea de la mort, sobre la seva privacitat. Parla sobre la dependència i independència respecte aquells a qui ens estimem, sobre l’absència, sobre com n’és de petit l’ésser humà respecte el planeta, sobre l’art. I es pregunta, també, què necessitem realment per ser feliços i com té a veure aquesta felicitat amb el nostre jo individual, amb la nostra relació amb els altres i la nostra forma de vida (estrés, vida ràpida, sensació de no arribar mai enlloc…).

Tots aquests temes es concreten en la complexa relació de dos germans que s’estimen i es necessiten per sobre de tot però que es veuen sobrepassats per les circumstàncies socials i vitals en les que viuen. Ell intenta sobreviure penosament en el món de l’art, un fet que li resulta dolorós i impossible. Ella es dedica a cuidar altres persones, una tasca que exigeix una posició vital desinteressada, altruista i esgotadora. Un fet que cada vegada es veu més accentuat per les circumstàncies catastròfiques derivades del món en què viuen els dos protagonistes: un món en descomposició, cada vegada més interferit per les malalties globals i salvatges i l’escassetat de recursos energètics.

Com a companyia volem aportar, amb aquest nou projecte, una mirada crítica respecte l’experiència d’aquests mesos que hem viscut com a societat i convidar l’espectador a reflexionar sobre qui som i què és realment important a les nostres vides. Seguint l’estètica de Paradiso 99, agafem el text com un punt clau del nostre treball (un text que sempre busca una forma propera al llenguatge poètic), barrejat amb el treball de cos i de moviment que donarà vida a tot el conjunt de la peça.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
  • Ivan Andrade
    Ivan Andrade
    Teatre Barcelona
Articles relacionats
Enllaç copiat!