A través de monòlegs, cançons, interacció amb la pantalla, trucades que li entren a la meitat del xou i alguns personatges que apareixen -interpretats per ella mateixa-, Dalia Gutmann comparteix amb el públic tot el seu deliri damunt de l’escenari a Tengo cosas para hacer.
Parla de la vida accelerada en la qual vivim, del món aspiracional, la culpa, l’autoestima, la relació amb el seu cos, les seves contradiccions, el complex i apassionat vincle amb la seva mare i la seva filla adolescent, la seva parella que és col·lega, l’experiència de ser dona, el sexe, i aquesta llista interminable de coses que vol fer. També ens convida a conèixer “GutmannDalia”, un món paral·lel impossible i negador que ella mateixa es va inventar per a no patir tant i ser més feliç. El xou finalitza amb el musical d’una mina comuna, que vol gaudir la vida malgrat la seva neurosi.
La proposta del xou? Anar al teatre a divertir-nos, alleujar-nos i passar una nit única.
