Cop de gràcia

 

No deixa de ser notícia el creixement d’agressions homòfobes en els darrers anys. El més preocupant és que, el número d’agressions va en augment any rere any, quan semblava que el fet d'orientació, identitat o expressió de gènere, havia fet un gran pas endavant.

Des de la seva creació, al 2009, la companyia Los Genios Locos s'ha dedicat a fer visible aquests problemes en els que s’enfronta el col·lectiu LGTBIQ+, amb la finalitat de conscienciar i sensibilitzar als espectadors.

“Cop de gràcia” és una proposta amb dramatúrgia i direcció de Joan Ramon Gironès, que ens convida a reflexionar sobre alguns dels problemes amb que s’enfronten aquestes persones. A través de les diferents històries dels quatre protagonistes d’aquesta obra, la Gemma, la Manuela, en Sergi i la Meritxell, coneixem de ben a prop alguns casos d’agressió als que són sotmesos. Agressions, insults, burles, assetjaments, discriminaci i por.

“Cop de gràcia” és una obra basada en l’experiència.

Sense cap necessitat d’escenografia, amb tan sols el text, un joc de llums i la naturalitat en les interpretacions dels personatges, són suficients per transmetre’ns totes les emocions, neguits i inquietuds per les que passen els protagonistes d’aquesta història.

Mònica Moreira, Raquel Moreno, Kedar Levi i Joan Ramon Gironès fan un treball d’interpretació molt ben treballat. Ens mostren uns personatges del tot creïbles gràcies a la naturalitat en les interpretacions.

A “ Cop de gràcia” veureu que el dramatisme, l’humor negre i la comèdia es donen de la mà.

Diuen que el teatre es mentida, però el bon teatre està fet de veritats.

Les agressions al col·lectiu LGTBIQ+ és una realitat social.

 

Aquest cop descobrim una sala petita al costat d’Urquinaona. La Sala Ars, on he vist l’obra COP DE GRÀCIA. Una proposta en petit format de la companyia “Los Genios Locos” que vol impulsar la visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+ amb les arts escèniques.

“Cop de Gràcia” va ser una de les obres seleccionades per ser inclòs en el centre Civic El Sortidor de Barcelona dintre del programa de suport de les arts escèniques “Balandra”. Joan Ramón Gironès, director i dramaturg de l’obra, ens presenta 3 tipus de violencia cap el col·lectiu LGTBIQ+. Violència verbal, violació/abús sexual i homnofòbia.

Aquesta obra possiblement no disposa d’una gran escenografia, tampoc li cal. Tot recau en els actors, el text i les seves interpretacions; amb l’ajut de la il·luminació que ens aporta informació del que anem veient a escena. Un joc de llum que ajuda a no perdre per on anem.

A partir dels protagonistes anem veient els diferents atacs que han rebut, i com d’exposats estem tots davant aquests. El tema és força interessant, i més (també ho diuen a l’obra) per les últimes notícies que anem escoltant sobre el col·lectiu. No ens parla sobre la denúncia dels fets. Ens centra molt més en la part emocional, en la lluita sobre l’homofòbia que tenim tots present en la societat i la defensa dels drets. O com a mínim, la possibilitat que tenim per denunciar-ho.

Tres personatges, gai, lesbiana i transsexuals pugen a l’escenari a explicar-nos la seva història. I a partir de les mateixes experiències combatre i denunciar els prejudicis que són la base d’aquesta discriminació que estem patint.

Obra que parla d’una cosa necessària. Tal com indiquen, molts mirem cap a altre costat en molts d’aquests casos i a vegades per no rebre. Com a mínim ens serveix per posar-nos un mirall davant i reflexionar a la sortida del teatre.

Podeu llegir la resta de la meva opinió al següent enllaç