Contención mecánica

Notes de la companyia

Volem fer visible l’invisible mostrant una realitat desconeguda per a la majoria, la de les persones psiquiatritzades que han patit algun tipus de maltractament durant els seus ingressos mèdics i han volgut compartir amb nosaltres la seva veritat. Una veritat que traslladem a escena valent-nos d’una convergència de pràctiques artístiques (teatre, poesia, performance, dansa, música en directe, videoescena, peces sonores, etc.) inspirades en les experiències recopilades i en les aportacions de les persones implicades, algunes de les quals pugen a l’escenari amb nosaltres, a vegades a través del seu testimoni; unes altres, a través de la seva veu o imatge i, en el cas del poeta, performer i activista “boig” Rafael Carvajal, en cos i ànima. Ell compta en primera persona sobre l’escenari la seva experiència en els seus diferents ingressos mèdics i és un dels pilars fonamentals de la nostra obra.

La contenció mecànica és una pràctica en desús en altres països (al Regne Unit està prohibida des de fa més de 10 anys) per la violència inherent que posseeix. Si atenem els protocols hospitalaris, es tracta de l’aplicació, control i extracció de dispositius de subjecció mecànica utilitzats per a limitar la mobilitat física. Les persones a les quals se’ls aplica poden romandre lligades amb corretges en cintura, canells o turmells durant hores, o fins i tot dies, depenent de la decisió del personal sanitari.

Aquesta privació de la llibertat se sol exercir de manera opaca i no controlada. De fet, no és possible accedir a registres on s’expliqui quina persona és lligada, per qui, per què, durant quant temps ni com. A això cal afegir un marc normatiu bastant difús que, a grans trets, ve definit per legislacions autonòmiques i els ja citats protocols, que faciliten, en cas de seqüeles greus o mortals, impunitat per als responsables i silenci per al públic generalista. Tal vegada l’episodi més paradigmàtic és el de Andreas Fernández González, morta amb 26 anys en la unitat psiquiàtrica de l’Hospital Central d’Astúries després de romandre 75 hores lligada a un llit. Allí va morir de meningitis amb un fals diagnòstic de salut mental fonamentat en antecedents familiars.

Aquest desgraciat incident és la punta de l’iceberg d’una realitat que traslladem a escena en Contención mecánica, una proposta que introdueix aspectes testimonials, performatius i socials, amb la consegüent superposició de llenguatges escènics, per a derrocar barreres des de l’escenari i servir d’altaveu a un col·lectiu invisible i inaudible per a la majoria: el de les persones psiquiatritzades que han patit algun tipus de vulneració de drets.