Sono Io? de Circus Ronaldo és una trobada entre un pare i un fill, una cita entre públics i artistes o el lloc on es creuen el teatre, el circ de tota la vida i les formes contemporànies de l’espectacle.

Sinopsi

Potser ja heu viscut sense sortir de casa vostra l’abisme entre generacions i potser ja us comença a fer l’efecte que formeu part del passat i que és algú altre qui li posa cara al futur… És el que viuen Danny i Pepijn Ronaldo, pare i fill i representants de dues generacions d’una nissaga que té les arrels al món del circ des del segle XIX. L’any 2020 va morir Johnny Ronaldo, cinquena generació d’artistes de circ que va deixar la seva herència artística en mans de Danny i David Ronaldo. Ells són la sisena generació d’artistes, però n’hi ha més. En escena, Danny Ronaldo i el seu fill, Pepjin, mostraran al públic el seu amor pels jocs, per la música i pel circ i, amb aquests amors compartits, establiran ponts entre generacions. Danny representa el circ de tota la vida i Pepjin, l’intent de les noves generacions de posar en comú aquesta herència amb el món dels nostres temps. Diuen que el set és una xifra sagrada així que, arribats a la setena generació, els Ronaldo reten homenatge al seu passat mentre es consoliden com una companyia plenament arrelada en el present de les arts de la pista. A l’escenari, dos personatges que s’ajuden i col·laboren però que, a la vegada, projecten ombres sobre l’altre en la lluita per situar-se sota els focus.

Vells coneguts del Festival de Barcelona, David i Danny Ronaldo ja van portar al Grec 2005 La cuccina dell’arte, un dels espectacles més celebrats de la companyia. Vam tornar a veure en Danny al Grec 2017 en una carpa instal·lada a la plaça de Margarida Xirgu, on es va representar el solo Fidelis Fortibus, pel qual va rebre un premi Ciutat de Barcelona l’any següent.  Emoció i tradició són elements imprescindibles en les propostes d’una companyia que fa ús dels recursos del teatre i del circ per adreçar-se als espectadors i espectadores amb un llenguatge únic.

Durada:
Edat:
A partir de 12 anys
Sinopsi

Potser ja heu viscut sense sortir de casa vostra l’abisme entre generacions i potser ja us comença a fer l’efecte que formeu part del passat i que és algú altre qui li posa cara al futur… És el que viuen Danny i Pepijn Ronaldo, pare i fill i representants de dues generacions d’una nissaga que té les arrels al món del circ des del segle XIX. L’any 2020 va morir Johnny Ronaldo, cinquena generació d’artistes de circ que va deixar la seva herència artística en mans de Danny i David Ronaldo. Ells són la sisena generació d’artistes, però n’hi ha més. En escena, Danny Ronaldo i el seu fill, Pepjin, mostraran al públic el seu amor pels jocs, per la música i pel circ i, amb aquests amors compartits, establiran ponts entre generacions. Danny representa el circ de tota la vida i Pepjin, l’intent de les noves generacions de posar en comú aquesta herència amb el món dels nostres temps. Diuen que el set és una xifra sagrada així que, arribats a la setena generació, els Ronaldo reten homenatge al seu passat mentre es consoliden com una companyia plenament arrelada en el present de les arts de la pista. A l’escenari, dos personatges que s’ajuden i col·laboren però que, a la vegada, projecten ombres sobre l’altre en la lluita per situar-se sota els focus.

Vells coneguts del Festival de Barcelona, David i Danny Ronaldo ja van portar al Grec 2005 La cuccina dell’arte, un dels espectacles més celebrats de la companyia. Vam tornar a veure en Danny al Grec 2017 en una carpa instal·lada a la plaça de Margarida Xirgu, on es va representar el solo Fidelis Fortibus, pel qual va rebre un premi Ciutat de Barcelona l’any següent.  Emoció i tradició són elements imprescindibles en les propostes d’una companyia que fa ús dels recursos del teatre i del circ per adreçar-se als espectadors i espectadores amb un llenguatge únic.

Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
  • Josep OS
Articles relacionats
Circ per a totes les edats

Circ per a totes les edats

Les arts escèniques s’han de renovar constantment, si no sembla que sempre es repeteixin les mateixes obres. Exigim nous codis, nous formats, nous discursos. I això només ho poden encarar […]

Enllaç copiat!