Cartes d'amor

"Cartes d'amor" és això. Un títol que ho diu tot. Res a amagar, tot exposat. Són cartes que s'escriuen des del cor, des de la sinceritat. L'Andrew i la Melissa s'escriuen anys i anys. Començant per al moment que un no sap com gestionar les emocions i les relacions, fins que els anys han passat i els llaços són més forts i sincers que mai. "Cartes d'amor" és la biografia de dues persones que la vida els porta per camins totalment oposats al que el destí els preparava quan eren petits i començaven a cartejar-se.

És una evolució vital amb un registre totalment contrari al que estem acostumats a veure i sentir. A través d'escrits, però amb mirades i interlocucions directes més enllà del paper. La Melissa i l'Andrew, amics de tota la vida, mostren a l'espectador com d'important són les decisions i les seves reprecussions. Les conseqüències que tenen les oportunitats que et dona la vida. El "Cartes d'amor" que veiem a la Sala Versus és una versió poc paternalista, adaptada per Marc Rosich, i que qualsevol biaix masclista que pugui tenir la versió original queda enderrocada per la igualtat de poder entre els dos personatges. Per tal d'equilibrar la balança i deixar enrere visions retrògrades, l'Andrew es deixa aconsellar per la Melissa i la personalitat del personatge femení pren importància.

Lloll Bertran i Àlex Casanovas evolucionen temporalment en una partida de ping-pong dialèctica. Amb l'únic suport emocional com pot ser un paper; un lloc on pot ser tu mateix, només el receptor serà capaç d'interpretar les paraules que tu has escrit i on un espai en blanc et pot representar més que no pas un paràgraf. En aquesta versió, es nota l'alta complicitat entre els dos actors (fet més que necessari en propostes d'aquest nivell) on cada un té el seu moment de glòria. Una proposta que amb subtils canvis d'escena, de vestuari, d'edat i de posició, ens ensenya a reflexionar sobre les amistats i el valor de cuidar-les. Una cosa essencial en la condició humana i que poca gent ressalta després de veure l'espectacle.

 

En plena era digital, on tothom està connectat permanentment a internet, al mòbil o a les pantalles digitals, l'escriptura de cartes a mà és una cosa abocada a l'extinció.
Hem passat del ritual de la paraula escrita al telèfon, i del telèfon al mòbil.
Hem deixat d'enviar postals i regalar targetes de felicitació. Ens comuniquem per mail, whatsapp o Messenger.

Què ens ha passat? Per què ens hem tornat persones fredes i distants, incapaces de dedicar una mica de temps a escriure unes paraules per algú important?

Com i quan va néixer Cartes d'amor

Quan el dramaturg A. R. Gurney va començar a crear Cartes d'amor, tenia la intenció d'escriure un llibre. Va enviar el manuscrit a The New Yorker, però immediatament li van tornar dient: "No publiquem teatre". Així que, seguint els consells de la revista, Gurney va decidir intentar reescriure-la com una obra de teatre.
En primer lloc, es va estrenar a la Biblioteca pública de Nova York en forma de lectura de la mà del mateix Gurney i una actriu amiga seva.
L'actor i director de teatre John Tillinger es va oferir de dirigir-la en el New Haven Theater Company de Connecticut on es va estrenar en el 1988.
Es va estrenar al Promenade Theatre, a l'off de Broadway i un any més tard a l'Edison Theatre de Broadway.

Han passat més de trenta anys i Cartes d'amor continua omplint teatres arreu del món.

Ara teniu l'oportunitat de gaudir d'aquesta petita joia a la Sala Versus Glòries de Barcelona.

Es tracta d'una adaptació del text original de la mà de Marc Rosich, que juntament amb Jordi Andújar també s'encarreguen de la direcció.

L'obra se centra en la Melissa i l'Andy, interpretats per la Lloll Bertran i l'Àlex Casanovas. Aquests dos personatges es llegeixen l'un a l'altre les notes, cartes i postals (fil conductor d'aquesta magistral peça) on s'expliquen les esperances, il·lusions, ambicions, oportunitats, somnis, victòries i fracassos que han tingut al llarg de la seva vida des de gairebé cinquanta anys; de la infància i l'adolescència fins a la maduresa.

Els canvis d'entonació, de vestuari i l'intercanvi de caixes entre la Melissa i l'Andy marquen les diferents etapes de les seves vides.

Cal dir que tots dos actors fan un treball d'interpretació magistral. Hi ha química i connexió entre tots dos i això es nota dalt de l'escenari.

Tot i que és un text aparentment senzill es toquen moltíssims temes, com l'abús infantil, les addiccions, la sexualitat, els traumes, els lligams familiars, l'estatus social, la mort i les relacions (personals, familiars i amoroses).

Escriure una carta és dedicar temps a expressar sentiments i reflexions que vols compartir amb algú que per tu és important.

Hi ha cartes meravelloses que han passat a la història, com les que van escriure's Kafka i Felice, Anais Nin i Henry Miller, Constantant i Charlotte...

Cartes d'amor és una reivindicació a l'acció d'escriure, enviar i llegir cartes.

Cartes d'amor és una història que parla de la vida.
És una història romàntica, divertida i emotiva que parla d'amor, d'amistat, enyorança i maduresa.
És una proposta que ens porta a reflexionar sobre la privacitat, la comunicació, la immediatesa i l'estètica de l'espera; de la importància de considerar les cartes com un objecte íntim i personal, i de valorar el fet de traspassar les paraules d'una mà a l'altra i poder-les rellegir tantes vegades com es vulgui.