Camps de Roselles

Vaig anar-hi el dia de l’estrena a la Sala Pangolí. És una obra que parla de l’heroïna als 80 a Barcelona, tot i no haver-ho viscut, és com si fessis un viatge en el temps fins la família protagonista! També parla de la sorotitat entre mares, filles, germanes i cunyades. Aprofundeix en la lluita de classes i la migració espanyola de l’època desde la vida d’una família de dones d’un barri qualsevol de ciutat, amb filles catalanes.
És una obra emotiva i dura, però a la vegada té moments divertits, està molt ben portada a escena, tant a nivell interpretatiu, com narratiu, d’escenografia, direcció.

Una perla d’una companyia molt jove i amb molt de futur.

Si podeu passeu per la Sala Pangoli al Carrer Bailèn abans que s’acabin les dates.

Dani

Vaig anar a veure-la divendres 12 de setembre i em vaig emocionar moltíssim. Les intèrprets et feien entrar als espais i l’època als que transcurría l’historia amb el seu treball extraordinari de veu, combinació de llenguatges, presència corporal i veritat. Vaig percebre tanta veritat en cadascuna d’elles… Un plaer per la vista, l’oïda i sobretot, el cor. La he recomanat a tanta gent com he pogut perquè em va atravesar molt i crec que expliquen l’historia de manera tant potent que no pots deixar de mirar a escena a cap moment. Un viatge a l’intimitat d’una època fosca a la que es redescobría la llibertat. Moltes gràcies noies, sou unes bèsties

M’agradaria molt com m’ha despertat un munt d’emocions des de la tristesa, alegria, sorpresa…. Alhora com juguen i transformen l’espai amb pocs objectes. Una petita gran obra!!