
Sinopsi
Cos, moviment i discurs sobre l’individuu i la comunitat a Ça Va
SINOPSI
Ça va és l’esforç de fer present i fàctic allò perdut i latent. D’aprofitar l’estela del passat per a forçar un present i fer-ne “una escena” amb el que ens ha abandonat. És un cicle de pèrdues retrobades a escena. Recuperar el temps perdut és una tasca impossible. Retenir (tenir dues vegades per a poder gaudir quan es desitgi) el passat, igualment. Quan es perd el que es tenia és quan el temps esdevé un fetitxe i al mateix temps una marca (una ruïna) que re-marca l’inactualitat de l’instant feliç.
Ça va juga amb el fetitxe del moment perdut: amb les restes fumejants del que s’ha abalançat a l’altre i s’ha trobat l’absència i la pèrdua. Allà hi ha un munt, encara fumejant, de ruïnes: alguna cosa que sembla un ésser humà i se’ns apareix sense carcassa. I encara una cosa més: Kokoschka, enamorat d’Alma Mahler, però no correspost per aquesta, va construir una nina idèntica i de les mateixes mesures que la seva estimada.
Sense paraules
Cos, moviment i discurs sobre l’individuu i la comunitat a Ça Va
SINOPSI
Ça va és l’esforç de fer present i fàctic allò perdut i latent. D’aprofitar l’estela del passat per a forçar un present i fer-ne “una escena” amb el que ens ha abandonat. És un cicle de pèrdues retrobades a escena. Recuperar el temps perdut és una tasca impossible. Retenir (tenir dues vegades per a poder gaudir quan es desitgi) el passat, igualment. Quan es perd el que es tenia és quan el temps esdevé un fetitxe i al mateix temps una marca (una ruïna) que re-marca l’inactualitat de l’instant feliç.
Ça va juga amb el fetitxe del moment perdut: amb les restes fumejants del que s’ha abalançat a l’altre i s’ha trobat l’absència i la pèrdua. Allà hi ha un munt, encara fumejant, de ruïnes: alguna cosa que sembla un ésser humà i se’ns apareix sense carcassa. I encara una cosa més: Kokoschka, enamorat d’Alma Mahler, però no correspost per aquesta, va construir una nina idèntica i de les mateixes mesures que la seva estimada.
-  Direcció: 
Nico Jongen -  Any del text: 
 -  Dramatúrgia: 
Oriol López -  Escenografia: 
Albert Ventura -  Il·luminació: 
Roger Piqué -  So: 
Dídac Mariné -  Vestuari: 
Clàudia Torrents -  Moviment: 
Joaquín Collado -  Disseny gràfic: 
Clàudia Torrents -  Premis: 
Jordi Fondevila
Institut del teatre
La Inútil 
