Sinopsi

És una noia mentalment limitada. Diuen que és una noia mentalment limitada. Ella es va muntar una història d’amor amb un bomber atractiu. Com es pot dir ‘no’ si no es troben les paraules per fer-ho? Una obra a porta tancada terrible i pertorbadora.

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Magui Alba
Teatre Barcelona

No és no, i ja no sabem com dir-ho

Vaig sortir fascinada, amb el que vaig veure, i sobretot amb el que vaig sentir amb aquest magistral text de Jean Benoît Patricot mereixedor dels millors premis.

El teatre de sala petita sempre promet, permet crear una màgia i connexió especial amb el públic, però, si a més tracta un tema que, per sort, ja acostumem a veure sovint representat, tan necessari de visibilitzar, fa que l'emoció i els sentiments arribin a flor de pell.

Quan un text és tan potent, no necessita més que el talent de dos actors i una banqueta de fusta per remoure de la manera en què ho fa aquesta crua història d'abús. Una obra que recorre un dolorós i punyent camí moral per l'espectador amb les declaracions tan dures d'una noia mentalment limitada brillantment interpretada per Mariantònia Salas.

Salas, amb la seva delicada i dolguda mirada aconsegueix remoure't una desagradable sensació d'impotència al veure com, el que ens està explicant, segur que no és ficció i ocorre més del que desgraciadament veiem a les televisions. Una mostra més de com es veu la realitat a través del teatre.

També destacar la bona interpretació davant d'un paper tan difícil de defensar que fa el mallorquí Salvador Miralles. Una bona i acurada direcció actoral que permet assaborir la delicadesa de l'escenografia tan ben escollida que permet el lluïment dels actors.

Bomber(s) és una petita gran joia necessària dins del món del teatre, capaç de remoure un sentiment tan delicat i tan poc utilitzat com és l'odi.

Una gran mostra de que No és No, i el que no es Sí, també és No.

Tan de bò la puguem veure molt de temps.

Necessària.

09/05/2019
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Com es pot dir no, sinó es sap com fer-ho

“Bomber(s)” és la primera obra de teatre de l’escriptor i dramaturg francès Jean-Benoît Patricot.

Ningú diria que va ser escrita fa uns 5 o 6 anys, cosa hauríem de preguntar-nos en quina mena de societat vivim, i que és el que no funciona.

“Bomber(s)” és un cop de puny a l’estómac, un relat basat en fets reals i malauradament del tot actual. Un text colpidor que ens parla sense embuts, sense cap mena de floritures, directe.

"Bomber(s)" ens mostra una part de la societat gens agradable, i ho fa sense violència ni alliçonament, sinó mitjançant el diàleg i la paraula.

L’origen de l’obra és la veu d’una noia davant d’algú(ns) que representa que tenen valors.

Els protagonistes no tenen nom perquè poden estar representat per diferents col·lectius i identitats, bombers, policies, frares,...gent limitada, dones, nens, avies,... És la història d’algú que no sap dir que no, i que no sap que pot dir no.

Un dia l’escriptor i dramaturg francès Jean-Benoît Patricot va llegir en un diari una notícia que el va impactar molt, de manera que la seva manera d’expressar el seu rebuig i fer-ho visible, va ser escrivint l’obra “Bomber(s)”.

En escena tres temàtiques: el sexe, el consentiment i les discapacitats.

Aquesta obra es va poder veure al Festival d’Avinyó de 2016 i es va representar com a lectura dramatitzada al Oui!, Festival de T(h)eatre en Français al 2017. La versió que es pot veure al Teatre Akadèmia és la traducció que va fer Jordi Vilà al català, i que es va veure al Teatre Mar i Terra de Palma (Mallorca) al 2017.

Us recomano que no us la perdeu, és una joia teatral en tots sentits, text, direcció i interpretació. Les interpretacions de Mariantònia Salas i Salvador Miralles son senzillament magistrals. Aquest personatge li va valdre a l’actriu Mariantònia Salas el Premi a la millor interpretació femenina de les Illes Balears 2017.

IMPRESCINDIBLE !!!

06/05/2019
Lioba

M’ha agradat tot. El text, la interpretació, la posada en escena… Brutal!

05/12/2020
san

Genial historia,muy bien interpretada.Todo el publico en pie hoy.

05/05/2019
Victòria Oliveros Layola

Teatre en majúscules. Quan hi ha un excel·lent text i dos monstres dalt l’escenari …. no es necessita res més que un tros de fusta com a decorat. Impecable posada en escena. Un espectacle colpidor que posa en escena sense eufemismes i dient les coses pel seu nom tres temàtiques: sexe, consentiment i discapacitat psíquica, i ho fa sense grolleries, violència, provocacions ni moralines provocant sobre el espectador una muntanya russa de sentiments. Per a mi sens dubte una de les millors obres que he vist aquesta temporada. Una impresindible!!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/20/bomber-s/

20/04/2019
Josep OS

Ahir vaig estar al Teatre Akademia veient aquesta obra del francès Jean Benoît Patricot que ha traduït i dirigeix Jordi Vilà. Un text que tracta amb cruesa i sense embuts dos temes desgraciadament molt actuals, l’abús sexual individual o en grup amb l’agreujant que la víctima pateix una disminució psíquica i d’altra banda la reprotxable actuació de la justícia. No vull desvetllar més perquè visqueu com jo ho vaig fer ahir, tota la muntanya russa de sentiments que van de la incomoditat a la tendresa, el rebuig, la impotència i que t´acaba generant odi. Per a mi sens dubte una de les millors obres que he vist aquesta temporada. Pel que fa a la interpretació Mariantònia Salas i aquí si que dic que és el millor treball que he vist aquest any, i pel qual va ser guardonada el 2017 amb el premi d’Arts Escèniques a la millor interpretació femenina a les Illes Balears, està magistral. Espero i desitjo veure el seu nom als Butaca, Crítica o Max. Amb això no vull desmerèixer la feina impecable de Salvador Miralles. Ahir a més vam poder conèixer a l’autor que es trobava entre el públic. Recomanable no, imprescindible.

20/04/2019
Capitano Spavento

La interpretación de Mariantònia Salas es antológica. Lo más real, humano y vivo que puedes ver esta temporada. Una joya, un momento mayúsculo. Es tanta la verosimilitud y la humanidad que deprende durante toda la obra que te hace ignorar algunos pasajes algo gruesos de la dirección. Él es impecable sin duda, pero ella está en un tono muy difícil de alcanzar ¡Id a verla mientras arde en el Akademia!

17/04/2019

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

L’Akadèmia aborda el masclisme social amb la contemporània ‘Bomber(s)’

Abús, consentiment, desig, desdeny, amor… El Teatre Akadèmia presenta Bomber(s) un text de Jean-Benoît Patricot (PompierS) traduït i dirigit per Jordi Vilà que explora molts temes sòrdids i crus a partir de la relació d’una jove amb discapacitat i un bomber que […]

18 abril 2019