Tot el que necessites per anar al teatre

Augusto

Joia, eufòria, emoció, però també tristesa, ràbia, por i fins i tot dolor. El riure té moltes cares i un artista italià, guanyador d’un Lleó d’Or a la Biennal de Venècia 2019, com Alessandro Sciarroni les explora en companyia de nou intèrprets i del públic.

Sinopsi

La necessitat que tots tenim de sentir-nos estimats incondicionalment, però també el dolor, són temes centrals d’un espectacle que es basa en el riure, però no sempre en l’humor. Té com a títol el nom d’un dels arquetips del pallasso, aquell que, amb el nas vermell, tot ho embolica i tot ho espatlla. Nom curiós, distingit i imperial, per a un personatge que es considera foll i sinònim de la idiotesa, i que potser oculta l’amargor darrere el riure. Aquest personatge dona títol a un muntatge en què els nou intèrprets en escena es comuniquen únicament i exclusivament, mitjançant el riure. Expressen alegria? Sí, emocions positives i de vegades eufòria, però també por, patiment, i fins i tot ràbia i violència… Per què riuen? No busqueu una raó, només veieu-los proferir riallades sonores o dibuixar somriures tímids mentre caminen, mentre corren, quan s’abracen o quan es posen d’acord per riure de manera organitzada… És un projecte de l’European Creative Hub que ha implicat centres de creació de diversos punts del continent, entre els quals el Grec Festival de Barcelona, la Biennale de la danse de Lió, el Théâtre de Liège i el Teatro Municipal do Porto.

Més informació...

Ha imaginat el muntatge Alessandro Sciarroni, un creador italià amb una llarga experiència en les arts escèniques que acaba de rebre el premi en reconeixement al conjunt de la seva trajectòria a la Biennal de Venècia 2019. En contacte amb tota mena de disciplines o gairebé, Sciarroni supera les fronteres entre gèneres per utilitzar en els seus espectacles des d’elements de la dansa a d’altres procedents del circ o fins i tot alguns del món de l’esport. Explora les obsessions, pors i fragilitats inherents a l’art de la representació i busca sempre la màxima empatia entre el públic i els intèrprets que són dalt de l’escenari.

Video

Valoració espectadors
Sigues el primer en deixar la teva valoració
Articles relacionats
Passions, ecos, miralls, reflexos

Passions, ecos, miralls, reflexos

25 juny 2019

Sara Esteller / @saraesteller Primer va comptar amb el pare, el crític de cinema Àlex Gorina, a Watching Peeping Tom, i ara és el torn de la mare. No, no […]

Especial Festival Grec 2019, descarrega’t la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descarrega’t la revista de TB

17 juny 2019

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]