Tot el que necessites per anar al teatre

Así habló Zaratustra

Así habló Zaratustra

La Compañía Laboratorio Teatro presenta la seva nova creació, Así hablo Zaratustra, un acostament a l’obra clau de Friedrich Nietzsche.
Amb direcció i posada en escena de Jessica Walker, el quart muntatge de la companyia alterna escenes inspirades en el mític llibre de Nietzsche amb passatges i personatges de la biografia de l’autor, en un diàleg continu de l’univers de Zaratustra amb la vida del filòsof.

Video

Fotos

Así habló ZaratustraAsí habló ZaratustraAsí habló Zaratustra

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Leo Aguilar

    Puesta en escena mágica, despliegue de sensaciones, momentos de pura poesía visual, austeridad de formas y derroche de emociones confrontadas, un Niestzche más humano y próximo que nunca, sus ideas reaccionarias pero ya no tanto, desafío a una amistad insostenible, momentos de vértigo, momentos de desvarío galopante, Niestzche y sus satélites, el super hombre y sus eclipses, la muerte de Dios, el espejismo de libertad, las profecía de los tontos, el delirio del filósofo, la locura… Y entre la densidad de la “presencia con patas” que es Jessica y el bienvenido aterrizaje forzoso de Carola, todo un despliegue de actorazos de la vida y de sostenedores de la técnica que conforman la gran familia de la escuela. Dios no ha muerto, vive en un laboratorio. Leo.

    20/04/2018

  • 12345

    Núria Mestre

    Y la otra cara de esta obra: Carola Zafarana. Indefinible. Tras sus magníficas notas al teclado, habrá que esperar al final para abrir la boca y los brazos a este torbellino de talento y amor.

    20/04/2018

  • 12345

    Núria Mestre

    Nietzsche. Wagner. Las cumbres. La amistad. La sociedad. Las mujeres. Y un caballo

    He vivido esta representación unas 4 veces. Cada vez he aprendido algo, he visto algo más, he sentido algo más.
    El teatro que hace la Compañía del Laboratorio Escuela es verdad.

    Cuando Nietzsche-directora&actriz Jessica Walker entra en la sala – su habitación– caminamos con él bajo su pesado mundo en su abrigo y su dolor.
    Con los actores Paloma y Carlos en dúo en la introducción filosófica, quedamos agotados como lo llegó a estar Nietzsche.
    Nietzsche-actor Carlos interpela con un tú-qué-sabes, y la bolsa de juicios y etiquetas de nuestras entrañas se retuerce. Como Wagner, su mirada al amigo-espejo interrogado dispara certera al corazón.
    La amante de Nietzsche-actriz Julieta: eufórica clarividencia encima de la vulnerabilidad de quien está irreversiblemente enfermo, que nos hace reír y preguntarnos a la vez cómo es que nos estamos riendo.
    La guía de museo-actriz Julia, nuestra voz mental y social. ¿Somos así? ¿Eliminamos, museificamos lo que no entendemos?
    La hermana-actriz Roser: ¿Qué te pasa cuando haces lo que no deberías haber hecho? ¿Cómo tiene que haber sido tu vida para hacer algo así?
    La Mujer-actriz Paloma: ahí. El presente. El cuerpo. El que siente. ¿El que rescata?
    El Superhombre-actor David, … qué gestación y camino, hasta su final, el final de…

    Hay que verla. Hay que ir.

    Esta magnífica dirección de Jessica Walker, los excelentes actrices y actores, la iluminación creadora de importantísimos efectos con Ulises y Samu, el símboliquísimo vestuario y maquillaje, … este universo que impacta por dentro y por fuera ofrece un viaje que para algunos de nosotros será parte de un sueño que tuvimos, de un temor, de un anhelo, de una duda… Sea lo que sea, será verdad. Una que la metodología del Laboratorio Escuela consigue mostrar en esencia. Toca las fibras. Las interpretaciones las ponemos nosotros. Ellos ponen el Teatro; así, con mayúscula.

    Tres últimas funciones hoy viernes 20 abril, mañana sábado 21 abril y pasado mañana domingo 22 abril, a las 20h (empiezan muy puntuales), en el Laboratorio Teatro de Expresión Corporal y Dramática de Jessica Walker, en el Passatge Sant Antoni Abat, 5.

    “La grandeza del hombre está en ser un puente y no una meta: lo que en el hombre se puede amar es que es un tránsito y un ocaso.” (Nietzsche)

    20/04/2018

  • 12345

    Miquel Gascon Baz

    – Trencadora, diferent, provocadora, arriscada, sorprenent, seductora…

    És el quart muntatge de la companyia Laboratorio Teatro, després de ALTAZOR, QUIEN VA ! i HAMLETOLOGÍA, totes elles impregnades d’un gran discurs poètic i visual.

    En aquest muntatge ASI HABLO ZARATUSTRA, s’alternen escenes inspirades en el llibre de Nietzsche amb passatges i personatges de la biografia del autor, en un diàleg continu de l’univers de Zaratustra amb la vida del filòsof.

    Tal com ens tenen acostumats, l’entrega de tots és aclaparadora, amb el seu cos, les seves mirades, la seva paraula, transmeten emocions de pell a pell. Dues hores de representació que passen volant.

    Friedrich Nietzsche (1844-1900) era un personatge torturat que va créixer sota la influència de la seva mare i de la seva germana Elisabeth. Un geni no reconegut per l’establishment cultural de la seva època. Va centrar la seva vida en la filosofia i va ser amic íntim del compositor Richard Wagner (magnifica la interpretació de Carlos Martín-Peñasco). Les seves constants provocacions, la seva necessitat de dir el que pensava, va fer que perdés a tots els seus amics, i fins i tot va perdre l’amistat amb Wagner després d’escoltar el seu Parsifal.

    Mai va tenir parella tot i que va estar sempre enamorat de Lou Salomé a la que enviava cartes on ja es començava a apuntar la demència que patia. En 1889 va patir un col·lapse mental en un incident controvertit amb el seu cavall. Va viure durant 10 anys en sanatoris mentals per tornar a casa i quedar sota la tutela de la seva germana i de la seva mare, a la que odiava profundament.

    Elisabeth, la seva germana és justament qui inicia l’obra obrint les portes de casa seva, la casa museu de Friedrich Nietzsche, on ja no queda res per veure …..

    La posada en escena és trencadora, diferent, provocadora, arriscada, sorprenent, seductora, …. Amb un molt bon ritme i moments visuals espectaculars ens ha seduït malgrat la complexitat del text ple de missatges i de crítiques contra la societat, la religió, la ciència, la moral, i la mateixa filosofia.

    El personatge de Zaratustra està interpretat per diferents actors de la companyia, inclosa la mateixa Jessica Walker (a la que hem vist actuar per primera vegada). Projeccions audiovisuals ens transporten al món oníric de Nieztsche i la seva passió/devoció/amor pels cavalls.

    Zaratustra és un profeta que proclama l’arribada del superhome i declara que la mort de Déu és un requisit ineludible perquè aquest pugui néixer, el moment just en què l’home és prou madur per no necessitar pautes que emmarquin el seu comportament. Nietzsche és defensor de la idea que la moral ha de ser substituïda per la veritat, per l’home al servei de si mateix.

    La música ha estat una part fonamental de la peça, sent interpretada en alguns moments en directe per Carola Zafarana, que és també qui dóna la sorpresa final.

    Una proposta, que com totes les que hem pogut veure en aquest espai, és valenta i arriscada, amb un treball corporal immens de tots els actors.

    Una proposta que tornarà a ser representada a l’Abril del 2018.

    Si voleu llegir la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ

    https://wp.me/p19AHZ-nSG

    16/12/2017

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Maig 2017
    Ahir vaig estar a Laboratorio Teatro veient aquesta obra. Començaré dient que em costa escriure aquesta opinió, però ho faig per si de la mateixa manera que em va passar a mi que desconeixia l’existència d’aquesta sala, la conegueu. Es tracta d´una performance d’una adaptació lliure, molt lliure de l’obra de Friedrich Nietzsche amb direcció i posada en escena de Jessica Walker, el ùnic nom que conec ja que al no donar programa de mà, no sé el nom de cap actor. Una mestra de cerimònies de forma histriònica ens explica que farem una visita a la casa museu del filòsof però que ens adverteix que no veurem res perquè ho han buidat, com veieu vam començar bé. Surten a escenes vuit actors amb uns artefactes amb rodes amb els que es mouen per l’escenari de forma esbojarrada. Un audiovisual amb uns cavalls salvatges serveix per dir-nos que el esperit s’ha transformat en animal i tots els actors amb una màscara de cavall es covierten en això. Quan ja portavem una hora de representació, la mestra dirigint-se al públic pregunta si hem entès alguna cosa, ha, ha, ha, però a partir d’aquest moment l’obra fa un gir i tot i que manté la seva extravagància apareix la part més poètica. Amb un fragment de La Walkiria passada de decibels apareix en escena Wagner que va a visitar Nietzsche. i amb l’acompanyament d’una pianista, mantenen una llarga conversa que revela que el que els uneix és més que amistat. El vestuari, quan el porten, en la mateixa línia que l’espectacle. I la interpretació amb uns actors que es deixen la pell, llàstima que no els puc posar nom, extraordinària. Del text com he dit vaig entendre molt poc, tot i que crec que va ser generalitzat, però coreogràfica i visualment bestial, i em va mantenir les dues hores que dura, totalment atrapat. M´he de remuntar als inicis de La Fura dels Baus, amb els que vaig trobar certa similitud, per expressar el moltíssim que vaig gaudir. Els dos dies que l’han representat amb les entrades exhaurides, i jo us asseguro que la propera no me la perdo.

    22/11/2017