Laia Alberch dirigeix i escriu juntament amb Eduard Tudela Así Empezo la Guerra, un espectacle sobre la necessitat d’expressió dels conflictes existencials individuals. Una creació de La Chacha del Rey. 

 

Sinopsi

¿I si se’ns facilités un lloc on poder ser escoltats, un lloc on vomitar i purgar tots els nostres conflictes existencials?

Una mena de lloc on el temps queda suspès i l’expiació dels nostres pecats es prepara per sortir a la palestra, per emergir i envoltar l’espai, creant una atmosfera en la qual batega l’ansietat, la destrucció regeneradora, el dubte, la por, la bellesa … Un lloc on emanen les entranyes de la persona que decideixi ocupar durant el temps que necessiti, un quadre on tot és possible, on la definició d’allò que ens pertorba és la que marca el nostre límit.

Vols cridar? Pots. Vols pegar a algú? Pots. Vols convidar a la teva família i riure’t del que patètic que resulta formar part d’una convenció en què no creus en absolut? Pots. Vols insultar fins a la sacietat a aquesta persona que un cop es va xocar amb tu al carrer i ni es va disculpar fent-te sentir l’ésser més insignificant del planeta? Pots.

Cada dia algú es pujarà al quadrilàter i deslligarà la seva fúria, el seu plor … Recrearà la seva petita
pel·lícula personal i extirparà seu tumor conflictual. Però han de demanar hora, avui el camp de batalla està ocupat per una jove d’uns 30 anys que vol deixar de banda el que ha estat, el que és i el que serà. Una jove que davant de totes aquelles persones que vulguin seure al voltant del quadrat, del límit, viatjarà a través dels seus records, reinventánt-los, deformant i replantejant tots els paradigmes que hem acceptat per evitar que estorbin la nostra pau el menys possible.

Sinopsi

¿I si se’ns facilités un lloc on poder ser escoltats, un lloc on vomitar i purgar tots els nostres conflictes existencials?

Una mena de lloc on el temps queda suspès i l’expiació dels nostres pecats es prepara per sortir a la palestra, per emergir i envoltar l’espai, creant una atmosfera en la qual batega l’ansietat, la destrucció regeneradora, el dubte, la por, la bellesa … Un lloc on emanen les entranyes de la persona que decideixi ocupar durant el temps que necessiti, un quadre on tot és possible, on la definició d’allò que ens pertorba és la que marca el nostre límit.

Vols cridar? Pots. Vols pegar a algú? Pots. Vols convidar a la teva família i riure’t del que patètic que resulta formar part d’una convenció en què no creus en absolut? Pots. Vols insultar fins a la sacietat a aquesta persona que un cop es va xocar amb tu al carrer i ni es va disculpar fent-te sentir l’ésser més insignificant del planeta? Pots.

Cada dia algú es pujarà al quadrilàter i deslligarà la seva fúria, el seu plor … Recrearà la seva petita
pel·lícula personal i extirparà seu tumor conflictual. Però han de demanar hora, avui el camp de batalla està ocupat per una jove d’uns 30 anys que vol deixar de banda el que ha estat, el que és i el que serà. Una jove que davant de totes aquelles persones que vulguin seure al voltant del quadrat, del límit, viatjarà a través dels seus records, reinventánt-los, deformant i replantejant tots els paradigmes que hem acceptat per evitar que estorbin la nostra pau el menys possible.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
Enllaç copiat!