Tot el que necessites per anar al teatre

Alícia Gorina: Watching Peeping Tom

Alícia Gorina: Watching Peeping Tom

Alícia Gorina posa a escena el seu pare, el crític de cinema Àlex Gorina, en aquest espectacle sobre la mirada artística, que utilitza el referent de la pel·lícula Peeping Tom

SINOPSI

El protagonista de la pel·lícula Peeping Tom (Michael Powell, 1960), és un realitzador profundament pertorbat obsessionat en captar el terror amb la seva càmera. Segons Martin Scorsese veient aquesta pel·lícula “pots descobrir tot sobre les persones que fan cine”. Aquest espectacle vol ser una recerca de sinceritat sobre la mirada artística, una confessió sobre la implicació dels creadors en la seva obra, que sovint no poden diferenciar la realitat de la ficció, la vida de l’art, la veritat del teatre. On comença una cosa i acaba l’altra? On comença una cosa i acaba l’altra en aquest espectacle? És real el que veiem o és una obra de teatre?

‘Quan dirigeixo un espectacle la ficció de l’obra de teatre entra per la porta de casa meva sense trucar, sense demanar permís, destructivament s’instal·la al meu sofà, sopa amb nosaltres a taula, dorm entre jo i el meu marit. Aquesta vegada vull fer el viatge a la inversa, vull que sigui la meva vida real que entri a l’escenari sense demanar permís. Soc filla d’un home addicte al cinema i addicte a mirar, i visc obsessionada en crear espectacles que cridin l’atenció d’aquesta mirada. És això justament el que vull reconèixer utilitzant aquest gran referent que és Peeping Tom perquè cal morir per tornar a néixer com a espectadora i com a creadora per reflexionar sobre com la nostra obra som nosaltres i com nosaltres som la nostra obra. Qui sabrà diferenciar si el que està veient és una obra de teatre o la vida mateixa?’ Alícia Gorina

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hebert

    No sé si és teatre, conferència amb bolos, o el que sigui. Però a) m’ho he passat d’allò més bé. b) m’ha fet “mal” recordar que en una època jo era cinèfil a matar.I que tinc una edat quan veig que conec tots els cinemes que menciona en Gorina, on vaig passar la meva adolescència i no en queda ni un. c) Dubte continu entre realitat i ficció, preparació o improvisació.. Coincidències que semblen massa casuals. Una filla que no ho és. Si l’Àlex Gorina està actuant, quin tros d’actor. Si fa d’ell, envejo el seu cercle proper que gaudeix del seu humor i manera de compartir tot el que sap de cinema. M’hi estaria hores escoltant-lo. d) Patrícia Mendoza. e) Tocar tants pals (meta teatre, una peli maleïda, dutxes amb aigua salada, operació oftalmològica, compartir una passió, relació pare-filla, voyeurisme… i que no quedi tot a mitges té un mèrit total. f) S’agraeix que la creativitat i “modernitat” extrema no estigui renyida amb la comprensió per part de l’espectador. g) Hi ha molt, molt d’humor a costa d’ells mateixos, i del teatre i el cinema, i l’IT i tot plegat. h) podreu jugar amb un tros de pa. i) Té reflexions molt interessants, sobre el poder de la mirada, per exemple.

    La frase. “Que els espectadors estan farts de ser part activa al teatre. Que el que volen és veure l’obra!” Ho signo amb sang mentre ric…i faig boletes amb molles de pa.

    04/07/2017
  • Teatre i cinema, realitat i ficció s’uneixen de la ma de la família Gorina.
    Molt recomanable .

    03/07/2017
  • ignasi tomás lopez-doriga

    Us deixo la nostra valoració sobre aquest original espectacle

    https://culturayalgomas.wordpress.com/2014/12/09/watching-peeping-tom-observando-al-padre/

    09/03/2016
Articles relacionats
Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

21 juny 2017

Ja hi tornem a ser… Publiquem la segona revista en paper de TeatreBarcelona! Enguany el Festival Grec es renova, començant per un relleu a la direcció. Francesc Casadesús pren les […]