Neus Mònico Fernández

L’Avar torna al Teatre Goya de Barcelona després de vint anys, interpretat per Joan Pera. Sempre és agradable i d’agrair que de tant en tant es pugui veure un clàssic als escenaris. Penso que seria interessant que a la nostra ciutat hi hagués un teatre especialitzat en clàssics. M’encantaria poder veure, per exemple, La venganza de Don Mendo. Aquí queda… L’Avar (1699) va ser el darrer text escrit i interpretat per Molière. La versió que es pot veure al Goya és una adaptació de Sergi Belbel dirigida per Josep Maria Mestres, que ha mantingut el seu caire clàssic tant en el vestuari, l’escenografia, com en el text. Sota l’excel·lent direcció de Mestres hi ha una desena de grans actors, un […]

Per fi havia arribat el dia d’anar a veure Infàmia, una obra que no em volia perdre per rés del món. L’havia triat per dues raons: l’argument, que em va encuriosir de seguida, i pel seu magnífic repartiment. Emma Vilarasau, Jordi Boixaderes i Anna Moliner, són tres actors que per poc que pugui, no me’ls perdo mai; Francesc Ferrer, del que no en tenia coneixença, ha estat una grata sorpresa (en tot moment ha estat a l’alçada dels seus companys). Mentiria si no us digués que tenia moltes ganes de veure l’actuació d’Emma Vilarasau, i es que després de veure la seva interpretació a l’obra Caiguts del Cel, no les tenia totes. No us la podeu perdre, la seva actuació […]

El muntatge Danny & Roberta de John Patrick Shanley, és l’obra pòstuma com a director de Fernando Griffell, responsable de l’escola d’actors La Casona. El seu ajudant de direcció Xavier Nicasei, ha fer possible que es pogués tirar endavant el projecte, seguint en tot moment, les instruccions fidelment, a la versió que Griffell va deixar acabada. No es tracta d’una obra gens fàcil. Shanley és d’aquells autors nord-americans, que li agradava escriure sobre persones rebutjades socialment, ànimes turmentades i ambients marginals. El text és molt dur. L’argument és fosc i impactant. Tota l’acció transcorre en una sola nit. Dos ànimes solitàries es troben en el “Coronita”, un bar ubicat en una zona marginal, en un d’aquells barris en que no […]

Nadia Ghulam va néixer a Kabul, l’Afganistan, l’any 1985. Quan tenia 8 anys, durant la guerra civil, va caure una bomba a casa seva, i la va desfigurar la cara. Hi ha una frase que em va quedar gravada: “la persona que ha viscut una guerra, no ho oblida mai; les ferides de guerra són de molts tipus i molt duradores”. Nadia va estar molt temps a l’hospital, durant el qual la seva mare li va explicar molts contes. Contes que ha recollit en un llibre, titulat Contes que em van curar que vaig comprar només sortir de la sala. Mentre va estar a l’hospital li van fer unes 14 operacions. La guerra va acabar, però a les hores es […]

La companyia berlinesa Familie Flöz reinventa la comèdia humana en els seus espectacles gestuals. El tema principal d’Hotel Paradiso és l’herència, la línia de successió i la ruptura. Es tracta d’un teatre divertit i poètic. És un espectacle sense paraules. Tot passa en un petit hotel familiar, dins d’un paisatge alpí, l’Hotel Paradise. Tan sols quatre actors (Sebastian Kautz, Anna Kistel, Frederik Rohn, Nicolas Witte) interpreten un munt de personatges curiosos, que mitjançant les màscares (construïdes per Hajo Schüller i Thomas Rascher) els fan més caricaturescos. Quan s’acaba la funció te n’adones de la quantitat de personatges que interpreten cada un d’ells, és increïble amb la rapidesa que ho fan! Com a protagonista principal, la família que regenta l’hotel: la […]