Neus Mònico Fernández

Si teniu ganes de passar-ho bé durant una bona estona, aneu al Maldà a veure Oh my god Barcelona, un musical de petit format que es representa per primera vegada a Barcelona. És una versió a la catalana de l’opereta La Vie Parisienne de Jaques Offenbach, que ha traduït i adaptat la Cia Bratislava. La Cia Bratislava està formada per l’Anna Arena, Laura Pau, Mònica Portillo, David Anguera, Albert Ruiz i Jofre Bellés; sis joves actors que amb tan sols l’acompanyament d’un piano en directe, ens canten, ballen i interpreten de meravella una obra que et manté un somriure d’orella a orella des del primer minut. És una burla de l’alta burgesia i una sàtira sobre el turisme a Barcelona. […]

Us donaré unes quantes raons per les quals penso que no us heu de perdre Panorama des del pont: –El text és d’Arthur Miller, un dels millors dramaturgs del segle XX, segons l’enquesta realitzada pel Royal National Theatre. –Està considerada com una de les obres més importants del del teatre contemporani. L’anterior vegada que es va poder veure a Barcelona, va ser fa deu anys al TNC, protagonitzada a les hores per Toni Sevilla, Pepa López, Carlota Olcina, Andreu Benito… –Es toca un tema del tot actual: la immigració il·legal, amb la qual Arthur Miller ens vol mostrar la gran mentida del somni americà. –Per la polèmica que va generar en el seu dia portar a escena l’amor que sent […]

El Romea ple de un públic expectant davant d’un solo molt esperat, únic i irrepetible, tal i com ens va comentar el propi Eduardo Mendoza, protagonista del primer “Solos” que ofereix el Teatre Romea. Per mi va ser la gran descoberta d’un home intel·ligent, divertit i savi. Només començar Eduardo Mendoza, ens va confessar que havia acceptat aquesta invitació perquè “ell era incapaç de rebutjar cap repta”. Li van dir : fes el que vulguis. I així ho va fer. Rere un atri, va triar fer una xerrada en forma de conferència. Un monòleg en forma de conferència, en la que es va basar en el teatre i en la seva vida. Entre pausa i pausa música. Una pantalla al […]

Invernadero pertany al Pinter més àcid i satíric. Aquest Pinter és violència, alcohol, insults, humiliació, crueltat, sacrifici, amb una càrrega ideològica molt gran. Teatre polític, en el que veiem a tota una sèrie de personatges que volen arribar al poder sigui com sigui. Una denúncia de la manipulació a la població, des d’una mirada irònica i satírica, fins i tot grotesca, que et deixa anar algun somriure, tot i la crueltat de l’obra. És un text escrit l’any 1958. Creada com a peça radiofònica, va estar guardada fins al 1980, quan Pinter la va rellegir i va decidir dirigir-la. Mario Gas l’ha recuperat, amb una adaptació de l’escriptor Eduardo Mendoza. Protagonitzada per Gonzalo de Castro, Tristán Ulloa, Javivi Gil Valle, […]

No tinc paraules! Brutal!! Primer de tot vull donar gràcies a la persona que ens va dir: “Heu d’anar a veure a Los Corderos; encara que sigui un cop a la vida”. Un cop? He flipat, vull repetir! Com us ho explicaria… La Banda de la fi del món és el nom de l’espectacle que neix de la unió de Los Corderos (David Climent i Pablo Molinero) amb la cantant i música de Miss Q (Pia Nielsen). Los Corderos és un projecte artístic, un referent de teatre de creació més atrevit, conegut com a teatre bastard. Les seves creacions indaguen en la naturalesa de l’ésser humà, sobre els seus esforços per dominar el seu instint animal, els seus mecanismes de […]