Neus Mònico Fernández

Si ets dels que els hi agrada el cabaret i la variété no us podeu perdre “Swing” Una bona proposta pels que ens quedem durant el mes d’agost a Barcelona és anar a El Molino, el local que millor representa la vida més canalla, divertida i nocturna de Barcelona. Durant aquests dies si pot veure “Swing” , un espectacle de cabaret i variété al més pur estil francès. “Swing” és la barreja del “music-hall” d’ahir i avui. Un espectacle que mitjançant la fantasia, l’humor, la música i la dansa, ens convida a viatjar a través del ritme per la història del teatre musical, i de la seva evolució per a l’entreteniment del públic. Un entreteniment escènic elegant i molt visual, […]

És un retrat musical del Baró de Maldà on la música i la paraula són el fil conductor de tot l’espectacle. Construït a partir de la nota del costat; aquella que de vegades toques per error, però, si l’assumeixes i comprens , pot transformar la teva vida en un encert. El contingut emotiu de la història, així com la mateixa història, és transmesa mitjançant les paraules, la música, els moviments i els aspectes tècnics de l’espectacle com una unitat integrada. És un espectacle que ens parla de possibilitats i impossibilitats, d’amor i desamor, d’errors i encerts. Un espectacle en el que el mateix autor es converteix en personatge, aquell que es considera la nota incorrecta, producte de l’ error, fruit […]

El Festival Grec torna a estar present dins del Museu d’Arqueologia amb l’espectacle “Farsa”, un text escrit pel poeta, novel·lista, director i dramaturg Albert Mestres. L’espectacle està estructurat en tres parts, tres escenes amb tres personatges i interpretacions diferents, en que s’ha utilitzat un llenguatge diferent. Els personatges: Joan Pròleg, Gènia (noia muda) i un Actor. No hi ha escenografia. La primera part “Pròleg” és interpretada per en Quimet Pla, el maquinista del teatre que ha de fer temps i salvar l’espectacle que encara no ha començat. És un monòleg en forma de comèdia. “Sóc el maquinista. Bé, el maquinista… maquinista és un dir, perquè en aquest teatre, oi, de màquines… Bé, en realitat també sóc el regidor de sala […]

Nosaltres vam veure molt poc d’aquest espectacle, perquè l’hora en que començava encara estàvem treballant, així que vam entrar cap al final. Sempre que sortim d’alguna proposta que en un principi no entenem que ens volia dir, de camí a casa l’anem comentant. Vam arribar a la conclusió de que la feina que s’havia fet era impressionant; set hores de discurs del tot abstracte, que no portaven en lloc, van aconseguir i provocar en l’espectador la seva finalitat: provocació, indignació, parlar, crear debat. Portem parlant-ne amb uns i uns altres durant quatre dies…no us sembla interessant?, ..creieu que no han aconseguit el que volien? Després de reflexionar sobre l’objectiu d’aquesta obra, i haver provocat que la majoria dels espectadors marxessin […]

Que difícil és ser pares !!! Et creus que ho estàs fent millor que ningú, fins hi tot millor que els teus pares, i al final te’n adones que l’ofici de la paternitat és realment molt complicat. Mireu , dons a mi m’ha agradat molt el plantejament que fa en David Plana sobre l’assumpte de la paternitat. És un zasca!!! en tota la cara a aquells que es pensen que ho estan fent millor que ningú, i s’omplen la boca dient: “el meu fill no”. En definitiva això és el que li passa a en Roger Denís (Lluís Soler), l’alcalde d’una petita ciutat, que viu en un loft de disseny en una de les millors zones de la ciutat. Es […]