Magui Alba

M’ha costat començar a escriure sobre Àngels a Amèrica, vaig entrar dins d’un món d’on m’està costant sortir. I es que la Kompanyia Lliure té un talent i una presència escènica que atrapa. Se’ns presenta un dels textos més emblemàtics i apassionants del segle XX d’una forma innovadora, fresca i molt atrevida de la mà de David Selvas en format díptic. Tot el conjunt forma una catarsi teatral de luxe, quatre hores intenses de goig escènic. Això si pots veure les dues parts seguides, però en el meu cas van ser separades i vaig sentir el següent. La primera part és una presentació de la situació i dels personatges. Una història crua, freda i dura que t’arriba a transmetre veritable […]

M’he trobat amb sentiments enfrontats un cop vist aquest espectacle. L’emoció de veure de forma tan propera l’actuació d’actrius de la talla de Carmen Machi a un muntatge de petit format, i la frustració de no aconseguir connectar amb la història que s’està narrant, ja que els salts en el temps i la complexitat de la situació plantejada no acompanyen a l’espectador a seguir la trama. Se’ns presenta una història molt potent i atractiva que gira entorn de la mentida, la mentida familiar, on encara és més dolorosa. Veiem una família trencada, una mare destrossada de dolor per la desaparició del seu fill, i desubicada per la reaparició d’aquest. Però els personatges coneixen i amaguen molt més del que nosaltres […]

És admirable la capacitat d’innovació i de deixar-te bocabadat que té la companyia Projecte Ingenu, i es que això és la garantia dels seus muntatges. Com ja van fer amb Yerma, dotant de més bellesa, si cap, a aquest text, que record amb molta fascinació, ara a InFAUST hi trobem un nivell d’experimentació dut al límit on el que trenca la quarta paret no són les intervencions dels actors, sinó la mateixa posada en escena. L’ambientació t’agafa, t’atrapa, t’envaeix i no et deixa anar fins a l’últim sospir de l’obra. Una versió lliure de Goethe totalment actualitzada que qüestiona la nostra forma de viure provocant una reflexió absoluta. La utilització de les llums, els efectes visuals i la dotació de significat a […]

Dagoll Dagom és una companyia amb molta fama, merescuda, per la qualitat dels seus espectacles, Maremar té el seu segell i és increïblement bonic. Comença amb un ritme i intensitat menor, plantejant diferents escenes de la història de Pèricles, però al llarg que avança l’obra va pujant fins a acabar en una cúspide preciosa on surts de la sala realment remogut pel que acabes de veure, i això és la bellesa del teatre. Un musical molt bonic, amb pràcticament totes les cançons a capela o acompanyades de percussió, amb unes harmonies palpitants, unides a una coreografia impressionant al ritme d’aquesta percussió i d’un violoncel tocat per un dels actors és el que dota a aquest muntatge d’espectacularitat en sentir la força […]

Existeixen moltes tradicions familiars, però poques tan arrelades com l’ofici de l’actor, i això és la família Pla. El Teatre Lliure va apostar pel talent jove donant carta blanca a Oriol Pla perquè escrivís i dirigís el que volgués, i van apostar bé, perquè és una delícia d’obra on es veu reflectida la vida, el teatre i la unió familiar. Un espectacle íntim que mescla diferents estils i mirades teatrals i reflecteix el xoc generacional entre el teatre de carrer i el teatre modern, passant pel clown, el drama, el gest, la comèdia més pura i fins i tot el trasllat d’un clàssic a la quotidianitat al recitar un Shakespeare cuinant una truita. Una finestra al dia a dia de […]