Més que una etiqueta

Mai he tingut el gust, encara, de tenir l’experiència de sentir l’adrenalina que deu produir fer una escape room. Curiosament penso que aquest nou fenomen podria acabar convertint-se en la competència més directe del teatre, i Joel Joan i Hèctor Claramunt han fet tot el contrari, han aprofitat aquesta similitud i s’han emportat l’adrenalina de l’escape room a una sala de teatre, on encara que els espectadors no siguem els protagonistes, ens hi sentim part.

Una comèdia divertida, intel·ligent i sorprenentment actual on el que més destaca i li aporta valor és el segell Joel Joan, i es que això és el que vaig sentir, un revival dels agradables moments que passava de petita amb Plats Bruts.
Ens presenten uns personatges, tot i que una mica estereotipats, responen bé a la identificació del públic i sobretot, a la connexió amb l’humor que tanta falta fa a la situació catalana.

L’hora de la tensió és emocionant i es passa una agradable estona. Però no només hi trobem riures, sinó també una petita reflexió sobre la mentida i les etiquetes que tan necessàries ens resulten, però tan poc reals són, ja que les persones som molt més que un estereotip.