Dolor maternal de 10 amb error narratiu

M’he trobat amb sentiments enfrontats un cop vist aquest espectacle. L’emoció de veure de forma tan propera l’actuació d’actrius de la talla de Carmen Machi a un muntatge de petit format, i la frustració de no aconseguir connectar amb la història que s’està narrant, ja que els salts en el temps i la complexitat de la situació plantejada no acompanyen a l’espectador a seguir la trama.

Se’ns presenta una història molt potent i atractiva que gira entorn de la mentida, la mentida familiar, on encara és més dolorosa. Veiem una família trencada, una mare destrossada de dolor per la desaparició del seu fill, i desubicada per la reaparició d’aquest. Però els personatges coneixen i amaguen molt més del que nosaltres com a públic arribem a capar, i aquí és on trobem el problema.

La posada en escena, gràcies a la tènue il·luminació ens convida a entrar dins aquest thriller que ens fa reflexionar sobre fins a on ens pot arribar a portar la mentida. També el vestuari té molt de significat.

Em va saber greu quedar-me amb la sensació de no entendre la densa situació dels personatges, però val la pena veure a Pilar Castro, Patrick Criado, Álvaro Lavín, Carmen Machi i Santi Marín actuant a un espai teatral tan pròxim.