Laura Vilar

La versió d’El Gran Gatsby que es representa actualment al Teatre Victòria aposta clarament per convertir la història de Fitzgerald en una gran experiència visual i musical. És un espectacle elegant, intens i molt espectacular, que captura perfectament l’estètica luxosa i decadent dels anys vint. El primer que destaca és la posada en escena. Les coreografies tenen molta força, amb moments de Charleston, swing, jazz dance i claqué que donen energia constant a l’obra. La música en directe i l’ambient de cabaret transporten l’espectador a les grans festes de Gatsby, plenes d’ excés i sofisticació. El vestuari és probablement un dels punts més impressionants amb una estètica molt cuidada que crea un univers visual molt atractiu. El ritme és constant. […]

Aquesta peça teatral combina amb encert dos registres aparentment oposats: la comèdia quotidiana i el terror sobtat. L’obra ens situa en la casa pairal familiar, carregada de records, on dos germans passen les últimes hores al costat del seu pare moribund. A aquest espai íntim s’hi afegeix el marit d’ella, que actua com a contrapès de la part més freda i distant de la dona, aportant una mirada més empàtica que tensiona encara més les relacions. El punt fort de la proposta és el to: els diàlegs són àgils, plens d’ironia i situacions reconeixibles, que arrenquen rialles fins i tot en un context tan delicat com l’agonia d’un pare. Aquesta comicitat, però, no és mai superficial; serveix per mostrar les […]

La Paula i l’Arnau son el pes i el contrapès d’aquesta funció musicada. Dues veus que s’interpel·len i s’apuntalen a tornajornals per endinsar-nos en un mar de dubtes que responen a una vida de confidències compartides. Les amistats, els primers amors, la família i també la sofrença i els viacrucis d’ aquest camí de mil dies que es van cisellant. Amb un decorat auster i unes veus harmòniques que es sincronitzen a la perfecció, la història dels dos personatges, transita a dos pams de nas de l’espectador. La interpretació és brillant. Ens emociona i ens aflorar sentiments arraconats. Un joc de rols intercalat on pacient i terapeuta es despullen literalment per mostrar-nos la vulnerabilitat de la vida i la fortalesa […]

L’ Àurea Márquez interpreta magistralment la Raquel, una veïna de l’ escala que mai no es relaciona. És un personatge estrany, sempre distant, enfurismada en les seves coses, un ésser sense interès. Avui hi ha reunió d’escala i paradoxalment s’ha ben plantat enmig del vestíbul aprofitant la ocasió, per demanar-los un favor en un darrer intent d’ ajut desesperat. El seu discurs és neguitós, ple de daltabaixos emocionals, conscient que el que els ha de dir no és fàcil d’explicar i encara menys d’entendre. L’obra treu a la palestra la injustícia en què es tracten les malalties mentals, la manca de recursos sanitaris i la minsa professionalitat que hi comporta. I ens emmiralla amb una societat que jutja constantment el […]

Les Barbares som tu i jo. La teva germana. La mare. La filla. La amiga. La veïna. La dona d’avui… És una mirada feminista amb un punt d’autocrítica alambinada. Perquè una no és feminista i prou sinó q ho és a la seva manera. Així ens trobem amb 3 personatges actuals amb distints rols sobre l’ escena. La Susi és una ama de casa amb un discurs empoderat q va deixar la carrera musical al casar-se per atendre el marit i els fills. La Carmen una arquitecte exitosa, portada de revistes, sempre ha donat mes prioritat a la seva carrera q a la seva vida personal menystenint les mancances que hi comporta. I la Encarna, la iaia moderna sempre pendent […]