Laura Vilar

Amb aquest títol es podria descriure la posada en escena de la obra BLANCA DESVELADA escrita i protagonitzada per la Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet. La Mónica Galvez és l´encarregada de crear una escenografia austera contornejada únicament per un cub de 9m on transcorre l´acció i en la que la intèrpret es val únicament del seu talent per a traspuar fins a 12 personatges ben distints. Sense canvis de vestuari ni escenografia, l´autora balla d´un personatge a l´altre en un joc de ritme trepidant, on els límits dels personatges es desdibuixen per encaixar els uns amb els altres en una fusió d’avatars impecable. L´Alejandra és l’elegància gestual personificada, no en va es va formar en el mètode de […]

Jerry Jeff Walker va escriure la cançó de Mr Bojangles al 1968, cançó que mereix unes línies per situar l’espectador. Tres anys abans, em plena celebració del 4 juliol hi va haver un assassinat i de manera preventiva es va detenir a tots els presents. Els empresonats, utilitzant sobrenoms per a no ser identificats, s’ explicarien la historia de les seves vides. Una d’elles, protagonitzada per un pidolaire, va cridar especialment l’atenció de l’autor quan es va entristir al recordar la mort del seu gos. Aleshores algú va demanar alguna cosa per alegrar l’estança i el vagabund es va obligar a ballar com si fos la seva comesa a la vida. Aquest rodamóns es feia dir Mr Bojangles, prenent el […]

Una expedició de 4 dones està a punt de fer el cim del Fitz Roy, un dels cims amb més dificultat de la Patagònia que mai abans ha estat assolit per una cordada femenina. Son a 3.000 mts d’alçada fent un recés, esperant que millorin les condicions atmosfèriques per seguir endavant. Entre jocs i xerrades l’ espera es fa prou llarga per acabar descobrint la veritable raó que les ha portat on son i sorgiran els dubtes per tirar endavant o renunciar-hi. Una decisió que hauran de prendre totes juntes i per la que difícilment estaven preparades. FItz Roy no és més que l’escenografia triada per l’autor Jordi Galceran per recordar-nos que l’estadística es forja amb un conjunt de variants […]

Amb l’argument d’ aquesta funció, vam encetar una conversa amb una amiga. Una amiga d’aquelles per la que estaries disposat a fer qualsevol cosa… al menys així de primeres, sense pensar-t’ho gaire… Com l’Elena quan accepta donar-li un òvul a sa germana que viu a Austràlia per poder engendrar un fill. Boom!! La bomba s’ha activat. I de cop es troba viatjant a l’altra punta del món amb la seva germana gran. Fa molt que no es reuneixen les 3 i entre elles comencen a aflorar converses pendents i d’altres més recents que esdevindran un carrusel de dubtes cada cop més puixant per l’Elena que fa que es replantegi la seva decisió de ser donant. Quina relació esdevindrà amb aquest […]

En La memòria del gel, l’Ada Vilaró recrea un escenari binari on la pròpia consciencia vital de la autora ens fa furgar en la ferida cada cop més irritant que infligim al món que ens envolta. Sinopsi. Un personatge nú desperta d’entre el gel evocant la part més íntima de la terra que ens retorna al començament de la vida, al ventre matern. L’actriu va entomant distints rols al llarg de la funció que evoquen tant el record de la mare ( terra) com d’altres mostres de vida: flors, animals i ens alerta de com tot es va descoronant al nostre voltant mentre ens entossudim a fomentar accions abanderades d’ etiquetes sostenibles. La artista ens mostra la por que tot […]