Javi Posadas

Desde que entras en el patio de butacas del Calderón ya te das cuenta de que estás ante una producción teatral de alto calibre. Todo está cuidado hasta el mas mínimo detalle, el Photocall, el merchandising y la boca del escenario que, pese a tener bajado el telón deja ver algo de lo que te espera. Leí el libro cuando tenía 13 años y me quedé absolutamente atrapado. Después vi la peli y no me gustó tanto, así que estaba bastante expectante. Dos enormes esfinges (las del Oráculo del Sur) flanqueaban el escenario, pero es que si elevabas los ojos hay dos serpientes descomunales que llegan al techo. Está tan desmedidamente decorada la boca del escenario que me recordó a […]

¿Quién no conoce la película de los 90? ¿Quién no se emocionó con la escena del torno de barro? Federico Bellone hace una adaptación mas que aceptable de la película. Con libreto y letras de Bruce Joel Rubin (el mismo que firmó el guión de la película), es este un musical que emociona en varios momentos. A prácticamente todo el público se le empañaron los ojos con el maravilloso tema “Sin ti” que borda Cristina Llorente (actriz que da vida a Molly -Demi Moore en la película-). Y es que este musical se apoya especialmente en el fantástico trabajo de Cristina Llorente y Roger Berruezo. Llenos de emoción contenida a algunos momentos y desatada en otros. Hablando de buen trabajo […]

Corta el cable rojo ja va per la seva desena primera temporada a Madrid. Aguantar a la capital amb un mateix espectacle la barbaritat d’11 anys és molt, però que molt meritori. I no m’estranya que hagin aguantat tants anys en cartellera. L‘espectacle és fresc i molt dinàmic, és un xou d’impro i, com en totes les obres d’aquest estil, el públic participa proposant frases, estils musicals o gèneres cinematogràfics perquè els tres actors en escena improvisin una història fent ús del que proposa el públic. De vegades aconsegueixen sorprendre amb el seu enginy un públic lliurat i d’altres no tant. Els actors no eren altres que Rubén Tejerina, Mai Boncompte i Manu Pradas. Els dos nois van fer una […]

Yllana té una marca molt personal. Usant el “pallasso rus de colors” o la seva evolució mes digerible, “el clown nortemaericano” fan un humor gestual amb tots els elements d’aquestes figures. No és fàcil crear una premissa d’humor (un codi que l’espectador entengui) amb el públic. En això Yllana és magistral, ho aconsegueixen en un temps rècord i es fiquen a l’respectable a la butxaca des del primer minut. El seu bon fer gestual, un precís i contundent maneig de l’ritme de comèdia i una comunicació fantàstica amb qui els mira des del pati de butaques fa que Yllana estigui a la cimera de la comèdia gestual. A Primitals aconsegueixen sumar a això el cant. Un gran troballa! ‘La clown […]

Concha Velasco anuncia que es retira de les taules després de més de 60 anys fent-nos gaudir amb les seves interpretacions i ho fa amb una obra escrita i dirigida pel seu fill Manuel M. Velasco. Envoltada pel veterà Jordi Rebellón i els novells Abad, Alvarado i Medina ens porta de la mà per un retorn a la vida en què canvia d’un assumpte a un altre amb molt de ritme (mai sap quant de temps durarà com a fantasma) i una mica menys de sentit. Es nota l’afecte d’un fill dirigint i escrivint per a la seva mare. És entendridor veure tot l’amor que és s’amaga darrere de cada paraula escrita per Manuel i aquesta per la seva mare. […]