Iván F. Mula

Cantar per evitar que t’esclati el cap. Aquesta és la premissa amb que han de conviure els carismàtics personatges d’aquest univers distòpic, hipster, fulgurant i colorit que és El gran despropòsit. Escrit i dirigit per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez, es tracta d’una original barreja d’espectacle d’esquetxos, paròdia musica, sàtira política i homenatge als temes clàssics de la ciència-ficció. Amb encert, se’ns presenta la vida quotidiana, els problemes i anhels d’un grup de supervivents que tracta de continuar endavant a l’extraradi d’una gran ciutat. Els paral·lelismes amb la situació socioeconòmica actual, la necessitat imposada de ser feliços en aquest entorn hostil i sense horitzó, la depressió, el caos i la bogeria són els elements més interessants d’aquesta proposta que, […]

Prenent com a punt de partida un tema que tant a la literatura com al cinema s’ha tractat en moltes ocasions (els experiments psicològics amb humans), IQ 100 fa una reflexió molt interessant sobre la intel·ligència, les seves formes i limitacions. Excel·lentment dirigida per Ferran Audí, l’obra planteja la història d’en Litus, un noi retardat que als 35 anys és escollit per un equip de científics per sotmetre’s a una operació que el convertirà en un geni. Per explicar-nos aquest viatge mental i emocional, l’espectacle es divideix en tot un seguit de monòlegs on es demostra el talent fora de sèrie de l’actor Raimon Molins. Només acompanyat per la inquietant figura del ballarí Miquel Barcelona que, sense dir ni una […]

Sense cap mena de dubte, Yerma és una de les obres més angoixoses del teatre de Lorca. La història d’aquesta dona que no pot tenir fills farà, a finals del 2014, justament 80 anys que es va estrenar per primera vegada. Protagonitzada llavors per la mítica Margarida Xirgu, es tracta d’un viatge emocional des de l’opressió a la bogeria que requereix una gran valentia interpretativa. El muntatge dirigit pel desaparegut Miguel Narros (va ser la seva penúltima obra abans de morir l’any passat) està visualment a l’alçada de la grandiositat del seu text. Des de la vessant més clàssica, resulta estèticament molt satisfactòria amb belles imatges de conjunt, escenogràfiques i efectes (la pluja) que són l’embolcall perfecte per aquesta tragèdia. […]

Sempre és un goig gaudir de les bones interpretacions dels artistes més joves. A la densa i poètica Flors carnívores, les tres actrius protagonistes, amb la seva capacitat expressiva i emocional, sostenen una proposta difícil amb la solvència dels més veterans. Poques vegades es veuen actrius de tant curta edat tan entregades, naturals i desinhibides. L’espectacle val la pena només per elles; Clàudia Benito, Alba José i Clara de Ramon, excel·lentment dirigides per Marc Chornet, encarnen l’inquietant energia de l’adolescència femenina des d’uns rols indefinits i indiferenciats. Tres veus com si fossin una sola per parlar de la por, la curiositat, la insatisfacció, el desig, el perill, el joc i la mort, entre accions molt interessants però, també, algunes coreografies […]

Resulta força valent en moments de crisi (econòmica i teatral) apostar per produccions musicals com Germans de sang que, justament ara, fa 20 anys que es va estrenar per primera vegada a Catalunya. Amb menys pressupost i una versió molt més minimalista de l’obra, Ricard Reguant ha optat aquesta vegada per treure partit a les grans veus dels actors i actrius del muntatge per sobre de qualsevol artifici escenogràfic. Especialment, destaca l’interpretació de Virgínia Martínez en el paper de senyora Johnstone: emotiva, versàtil, dinàmica i, en general, amb una força impressionant trepitjant l’escena. Els defectes que li podríem recriminar a l’espectacle són més aviat relacionats amb el text de Willy Russell i, per tant, assumits per respecte al material original. […]