Carme Canet

15 actors i 7 músics i un equip de preparació acurat, apassionat, fa que aquest espectacle s’ompli d’energia i de sentiments a flor de pell. La producció d’El despertar de la primavera no estalvia en mitjans humans, artístics, tècnics. Excel·lent la factura musical (Gustavo Llull), coreogràfica (Ariadna Peya) , interpretativa, direcció (Marc Vilavella), il·luminació (Dani Gener) , posada en escena, escenografia. Vull ressaltar les escenografies, en un espai gens fàcil, amb tants actors, amb pocs elements. Va tant a favor de la interpretació, del text i del subtext , tant a favor de l’argument, que seria inconcebible sense elles. Felicitats Ariadna Peya! L’adaptació al català de David Pintó, com sempre, tant encertada. Aquest Romeu i Julieta universal, dramàtic i tràgic, […]

Les paraules, sovint, no les trobem. A “You say tomato” les paraules fereixen, fan riure, remouen i quan es silencien ressonen molt lluny. La tragèdia (amb molt d’humor) d’una professió acaba sent la tragèdia (amb molt d’humor) de tots i cada un de nosaltres. Entendre’ns és molt complicat. Anna Moliner i Joan Negrié s’entenen a la perfecció com a actors. A l’obra estan divertits, mesurats i esbojarrats quan cal, i tendres o agressius. Al text intel·ligent i mordaç de Joan Yago, l’acompanyen dos actors/cantants immillorables. Anna Moliner actua i canta amb la frescor i la naturalitat de les grans actrius. Joan Negrié, amb llàgrimes als ulls, representa l’actor/amant enfonsant, en crisi, que de ben segur us farà reflectir petits o […]

No sé si és el silenci que ofega, l’horror estrepitós d’una bomba, o el lligam familiar que tant sovint no comprenem però ens remou el cor i el fetge. Ernest Villegas a “Un obús al cor” de Wajdi Mouawad es despulla de les seves pròpies emocions i pren, mot a mot, silenci a silenci, mirada a mirada les des l’autor libanès, i amb elles es torna a quedar nu davant les nostres respiracions sostingudes per silenciar-les i ens encongeix l’estomac. Un monòleg confegit des de la ràbia i la incomprensió, ressona dins el nostre cor, amb l’obús que, un cop més, els de la perla 29 fan esclatar molt a prop nostre. L’ampliació d’aquesta ressenya a Companyia de teatre i […]

Molt soroll, musicat, amb humor i clown, fan molt! no pas “no res”. Shakespeare s’hi destil·la en els monòlegs més purs, deliciosos alguns, divertits els altres, i molt!!! divertits en boca de David Verdaguer. L’energia coral és elèctrica i encomanadissa. Llàcer fa brillar els actors al nivell que marca, i no hi manca gota de talent. M’encanta la ximpleria que destil·len els enamorats, que utilitzin tècniques de mim i clown per exagerar la seva pèrdua de coneixement emborratxats d’enamorament. També m’enamora, i aquest sí, pallasso, és Guillem Albà.  Un d’aquells ingredients que donen un toc especial a l’espectacle. Un cop gaudida la nit, llarga, però gaudida, queda, doncs, l’essència de Shakespeare, i de Llàcer. Deconstruir Shakespeare, fresc, jove, divertit, i […]