Ahir vaig assistir a l’estrena de l’obra “La ratonera de Agatha Cristie” al Teatre Apolo. Abans de començar a parlar de la trama, voldria donar les gràcies a tota la Organització perquè, a part de donar-nos de beure i menjar a tots els assistents, s’ho varen currar molt amb els decorats del Hall (hi havia Photocall, Ambientació “terrorífica”…) i el personal extra que varen contractar per disfressar-se de “morts”. Us explico… potser estaves prenen-te una copa de cava a la barra del restaurant i et passava pel costat una minyona súper pàlida amb les mans plenes de sang… Com si estiguesis al túnel del terror, vaja! (però sense que t’espantin)… Per tant, en aquest sentit, els volia felicitar ja que he assistit a moltíssimes estrenes i penso que aquesta ha estat una de les més encertades i que més s’han adaptat al concepte de l’obra. Dit això, he de dir que tot i que es tracta d’una novela policíaca ahir em vaig divertir molt amb “La ratonera de Agatha Cristie” intentat esbrinar qui dels vuit personatges que surten a escena és l’assasí. Jo em sentia ahir com si fos un detectiu privat o estigués visquent un cas propi del gran Colombo o la Jessica Fletcher ja que comences a fer les teves suposicions i al final quan es descobreix el pastís et quedes (almenys en el meu cas) molt sorprès pel resultat. Obviament, no us vull xafar l’argument de l’obra i molt menys us revelaré que passa al final (a més, ja ens amenacen quan surten a saludar que no ho fem si no volem acabar a l’altre barri)… però si us diré que heu d’anar a viure l’obra en directe, de debò, no us la podeu perdre per res del món. La tensió entre els personatges creix per moments i la interpretació de tots ells és brutal. Cap us deixarà indiferent, tots ells tenen la seva peculiaritat forma de ser i semblen sospitosos del crim fins al final. Així que si voleu una nit misteriosa assistiu a la Mansió de Monkswell Manor i deixeu-vos atrapar pel suspens.
Enllaç copiat!