Rubén Garcia

La Brutal s’ha treballat a fons la seva reputació a base de bon treball i amb una direcció artística que té un sorprenent ull clínic i que, molt sovint, sol encertar amb allò que agrada i que funciona. Ho han tornat a fer… Jo anava sense gaires pretensions a veure aquesta nova versió de ‘La importància de ser Frank’ i m’han sorprès… El text ens proposa una divertida història que reflexiona sobre les aparences socials, però el més interessant és com l’han portat a escena: una direcció afinadíssima de David Selvas, amb un repartiment excel·lent que fa un treball coral que sorprèn (per mencionar algú: la gran Laura Conejero…), amb una posada en escena atemporal que podria ser tan actual […]

‘Aquests cinc anys’ és un musical de petit format que prové de Broadway (també se’n va fer una pel·lícula) i, la veritat, en desconeixia la història. Després de veure ‘El despertar de la primavera’ tenia ganes de saber quina era la nova proposta de la companyia… i no em van decebre gens. La història ens explica una relació amorosa de principi a final i des de dos plans temporals (cada protagonista l’explica en un ordre cronològic difertent). Una proposta original i amb un moment àlgid, al mig del relat amb l’encontre de tots personatges, al més pur estil ‘La la land’. Dos únics actors a escena: Anna Herebia, brillant, divertida i amb una veu que us deixarà clavats, i en […]

No vaig tenir l’oportunitat de veure aquest musical en la seva estada al Teatre Gaudí, però una de les coses que he pensat després de veure la reestrena del Teatre Victòria és que estava veient un gran musical. La producció que he vist ha estat perfectament adaptada al nou espai escènic i, malgrat el que he dit al principi, la meva sensació és que el musical s’ha fet gran i que, això, ha estat gràcies a un exhaustiu treball que ha fet la companyia. Es tracta d’un musical molt ben treballat: els intèrprets canten molt bé i, encara que no totes les interpretacions m’han convençut de la mateixa manera, l’energia, les ganes i la il·lusió que desprenen farà que entreu […]

Feia temps que no em trobava amb un text amb un missatge tan clar, tan punyent i tan necessari: Negrata de merda, de Denise Duncan. La dramaturga ens proposa una reflexió sobre el racisme, el masclisme, el classisme o l’homofòbia que impregna aquesta societat en la qual vivim i de la que som totes i tots partícips. L’obra ens enfronta a aquesta societat a través d’una història que parteix d’un insult racista que propina una nena, l’Anna, a un company de la seva classe, el Nick, i explica l’enfrontament que es crea entre dues les famílies. Una situació, no gens llunyana al nostre dia a dia, que la Denise porta a escena per tal de proposar-nos que reflexionem, des de […]

Maremar és una història que ens evoca a un dels grans drames que viuen moltes persones que es veuen obligades a deixar les seves llars i fugir de les guerres que assolen els seus països d’origen. S’agraeix que una companyia dediqui recursos i visibilitat a temes tan importants i actuals de la nostra societat (nomes per aixo ja cal anar-hi), però potser no cal emfatitzar tant en imatges reals que incideixen, més del necessari, en el dolor de les persones migrades. Malgrat que l’obra està inspirada en ‘Pèricles. Príncep de Tir’ no patiu… no us adormireu, la història flueix molt bé. Està explicada com un conte, que transita entre la història d’una nena perduda en un cap de refugiats i […]