Roser Garcia Guasch

Fa deu anys Albert Vilalta va ser segrestat en un país situat al Nord-oest d’Africa amb altres companys. Alícia Gómez va ser alliberada als tres mesos. Albert Vilalta i Roque Pascual hi van ser 9 mesos. Durant els mesos de segrest al desert, Vilalta va ser capaç d’escriure poemes d’amor i també de ràbia i d’impotència. Aquests poemes han estat trets a la llum per Carme Canet, en un recital poètic primer i ara en una peça teatral. La poesia és en sí mateixa transmissora de sentiments, però si és declamada amb el poder dramàtic de Carme Canet, arriba al cor, i si a demés s’acompanya d’una música apropiada, és capaç d’arribar a les profunditats de l’ànima. Laura Luceño és […]

No en sabrem mai prou de Federico Garcia Lorca. Des dels seus poemaris passant per les obres de teatre, Lorca és un pou. I ho hauria estat més de no haver estat assassinat. El fet de morir al principi del cop d’estat contra la República el va convertir en mite. És una biografia basada en entrevistes a familiars llunyans i experts en literatura en forma de composició estàtica recolzada en un bon quadre de flamenc. És una obra documental cuidada fins l’últim detall i amb la utilització de mitjans tècnics senzills però molt impactants. És només un teló que separa els actors de l’espectador en el que es projecten els vídeos de les entrevistes, paisatges de l’Andalusia natal de Federico, […]

Agnès Mateus i Quim Tarrida ja van sorprendre amb “Hostiando a M”, la seva darrera producció i ara ens regalen aquesta peça que és a la vegada seriosa, honrada i divertida. Ells dos tornen a fer un tàndem creatiu valent i atrevit. Ells dos creen l’espectacle. Ella l’interpreta amb humor, passió i molta, molta ràbia. Es tracta d’una denúncia més de la violència contra les dones. No només descriuen i denuncien els feminicidis d’una manera molt impactant sinó que analitzen el per què, el silenci de les dones i de la societat, la trampa dels contes infantils, l’acceptació passiva de la violència. És un espectacle que impacta, no et deixa indiferent i al cap de molta estona encara et venen […]

Enric Cambray i Ricard Farré són els creadors d’aquest espectacle que ha estat nominat als Premis de la Crítica com Espectacle Revelació i als Premis Butaca com a Espectacle de Petit Format amb la dramatúrgia de Lluis Hansen i l’escenografia d’Enric Romaní. No és perquè sí que porta exhaurint tres temporades en cartell i moltes representacions arreu de Catalunya. Molière va ser criticat per ridiculitzar els esforços que feien les dones a la segona mitat del segle XVII per millorar el seu estatus dins d’una societat patriarcal. D’altres en canvi veuen en Molière una vessant feminista, una crítica de la pedanteria i l’extravagància dels homes. Més que una sàtira sobre les dones i el saber, l’antepenúltima obra de Molière és […]

Zum –Zum teatre és una companyia ja veterana dedicada al públic infantil. I dic veterana perquè les primeres obres que jo recordo daten de 1995 quan van fer “el Geperut de Notre Dame”. Des de llavors no han parat de fer teatre de qualitat dirigit a nens i nenes de totes les edats. M’atreviria a dir que per a tots els públics perquè hi ha aspectes per a tothom. El valor afegit de la Zum-Zum és la incorporació de valors al voltant d’un conte d’una manera entenedora i divertida. En aquest cas concret és el parlar d’aus extraviades, de refugi pels perduts, d’amor per la terra i els productes del camp, de l’estimació en la pobresa, del gaudi d’allò més […]