Germans de Sang és un musical que ha marcat generacions i que continua I continuarà viu en la memòria col·lectiva i que passarà a formar part de la cultura emocional del teatre català, de la mateixa manera que ho és Mar i cel de Dagoll Dagom.
Germans de Sang (Blood Brothers) va ser escrit el 1981 per Willy Russell com una peça de teatre per a escoles. Amb el temps es va convertir en un musical que es va estrenar a Liverpool Playhouse l’any 1983.
L’any 1994 el Teatre Condal va estrenar Germans de sang per primer cop a casa nostra, en una versió dirigida per Ricard Reguant i protagonitzada per Àngels Gonyalons, Joan Crosas, Roger Pera, Sergi Zamora, Helena Munné, Gemma Brió, Jaume Mallofré i Jordi Fusalba. Nosaltres hi vam anar. Va ser iincreïble.De fet Germans de Sang va ser el nostre primer musical.
La segona vegada que el vam anar a veure va ser al Teatre del Raval el 2014 amb en Benjanmí Conesa (Mickey Johnstone), Virginia Martínez (Sra. Johnstone), Sergi Zamora (Edward Lyons) i Ariadna Suñé (Linda). S’ha de dir que ens va agradar força. Anavem pensar trobar el Roger Pera, però per qüestions que no venen al cas, el va substituir el Benjamí Conesa, que va ser tot un gran descobriment.
En aquesta ocasió, 2025, la productora Focus, que la va portar a Barcelona el 1994, n’ha fet una nova adaptació més contemporània i amb un llenguatge escènic renovat.
Aquesta nova versió és dirigida per Daniel Anglès i les coreografies són creació d‘Ariadna Peya.
El repartiment està encapçalat per Mariona Castillo en el paper de la Sra. Johnstone, en Triquell com a narrador i l’Albert Salazar (Mickey) i en Roc Bernadí (Eddie) com els bessons protagonistes. Completen el repartiment principal Lucía Torres (Sra. Lyons), Tai Fati (Linda), Toni Viñals (Sr. Lyons) i Cisco Cruz (Sammy). La resta de personatges estan interpretats per Aleix Colomer, Elena Escorcia, Joan Mas, Carla Pizan, Guillem Ripoll, Pol Rosselló, Júlia Sanz, Ferran Soler, Meritxell València i Aran Vázquez.
Un treball col.lectiu impecable, on tots destaquen en llurs papers.
Una curiositat, una joveníssima Mariona Castillo (interpretació) i Ariadna Peya (coreógrafa), per aquelles mateixes dates, estaven actuant a A Murs al Versus.
Pel que fa al treball musical d’Andreu Gallén, només puc dir que ha sigut fantàstic. El fet, que la música sigui en directe és un regal pels espectadors. De fet, és un dels requisits imprescindibles per tot amant dels musicals. De la mateixa manera que les veus en directe.
I quines veus, pell de gallina sentir cantar la Mariona Castillo. Sobretot el tema final No pot ser veritat, que ha estat de traca i mocador. Amb un sostingut impressionant que ha emocionat a tot el públic.
Les cançons i lletres d’aquest musical són de les que enganxen i ens queden a la memòria passi els anys que passin.
Les coreografies d’Ariadna Peya són espectaculars. El moviment és un element més per explicar aquesta història. A part de formar part de la història, mostra les emocions i estats d’ànim dels protagonistes.
Tret que li falta una mica de vocalització i projecció de veu, en Triquell m’ha semblat un bon narrador. Una aposta molt diferent a la del original. Una narració que té la dificultat de ser en vers i que l’ha defensat amb esceix. Pel que fa a la part on canta, només us diré que era el meu favorit d’Eufòria.
Penso que Germans de Sang és un musical amb un missatge al darrere que encara segueix sent del tot actual. Un missatge que ens fa pensant, ser conscients i reflexionar de com en pot ser d’injust néixer en un lloc en un altre.
Germans de Sang és un dels musicals imprescindibles d’aquesta temporada. No us el podeu perdre!
Només us dic que, tot el públic dempeus aplaudint sense parar durant una llarga estona.